¡Visca 'Polònia'!
Queco Novell, com a Mariano Rajoy, en un dels gags més vistos de les últimes temporades de ’Polònia’. /
Ho confesso: sóc militant de 'Polònia'. En sóc fan des del primer dia, quan no teniem ni idea que arribaria a ser el que és actualment, ni molt menys que la situació política catalana fos la que és ara. Quan teníem, i encara tenim, ganes d’explicar les coses que passen amb humor i certa dosi de mala llet tal com feien a començament del segle XX els herois de la premsa satírica catalana. De riure'ns de la transcendència d’uns esdeveniments que, al cap i a la fi, no ho són tant o gens.
Deu anys després de la primera emissió, crec poder dir que 'Polònia' ja és part de les nostres vides: naixements, morts, casaments, divorcis, alegries, dubtes, mals humors, becaines robades s’han colat al camerino de maquillatge, al plató, a les sales de muntatge, a les taules de producció, a la redacció dels guionistes, al control de sò i realització. Arreu.
Avui és el torn de lloar l’equip invisible que omple aquests espais, tots els que cada setmana fan possible que el gag quedi lluït, que entri a les cases llest per ser rigut i disfrutat. I no és cert que ens ho posin fàcil, si bé llegint la premsa o mirant els telenotícies així ho sembli.
Per molts anys a tots, als qui el fem i als qui el disfruteu. Que Polònia continuï formant part de les nostres vides, la de tots, i una abraçada sincera per als qui els serveix, durant mitja hora, per fugir de situacions incòmodes, desagradables o tristes.
Nosaltres continuarem tocant el timbre i marxant corrents per no ser enxampats.
Si avui és dijous, toca Polònia.
