El Cid, en càmera Paillard Bolex

Nova temporada d''El Ministerio del Tiempo' (TVE-1). Elogiosa efervescència en l'ampli club de fans d'aquesta telesèrie, o potser millor qualificar-la de telecomèdia ucrònica, sense desmerèixer-la en absolut. Tema d'aquest primer capítol: la mort del Cid Campeador. ¡Ah! Com que es tracta d'un ministeri des del qual van interferint en qualsevol succés històric, per remot que sigui, resulta que el Cid el maten 20 anys abans d'hora. També és mala sort. Però aquestes ucronies són precisament la base d'aquesta sèrie. Aquest tremendo avançament de la seva mort té lloc perquè, després d'una escaramussa, Don Rodrigo es queda atònit davant d'un que l'està gravant amb una càmera de 8 mm Paillard Bolex, concretament el model P1 Zoom Reflex del 1960.

Home, estar al segle XI i que de darrere d'uns arbustos aparegui una criatura filmant-te amb una càmera del segle XX deu ser per morir-se de l'ensurt, hi estem d'acord. A casa ens ha agradat el moment del suposat diàleg entre Ramón Menéndez Pidal i Charlton Heston. El nord-americà havia vingut a interpretar la pel·lícula 'El Cid' -amb Sofia Loren en el paper de Doña Jimena- i en un moment donat Heston pregunta: «¿No tenia rifles, el Cid Campeador?». I Don Ramón contesta: «Mare de Déu Senyor, aquest home si neix més simple neix càntir». Va ser un instant xorigueresc, però molt enginyós dins de la fabulació que els caracteritza.

Notícies relacionades

Conviure amb el foc

El català i la minifaldilla

També hem tingut una alegria quan hem vist aparèixer Carles Flavià un momentet. Interpreta un capitost d'aquest ministeri. S'esgargamella dient: «¡Hòstia! ¡Us heu carregat el Cid!». És una aparició breu, però molt divertida. Resumint: qualificada de genial pels seus devots, aquest 'Ministerio del Tiempo' és un bon entreteniment imaginatiu. Gaudeix de bona salut.

TVE NO VOL EL DOCUMENTAL SOBRE JOAN CARLES.- És estrany que TVE renegui d'aquest treball i no vulgui emetre'l. Per una altra part, una decisió inútil: ja està penjat en multitud de portals i mitjans de comunicació i el pot veure tothom. És un document laudatori i masatgístic, però qui sap, potser a TVE no ha agradat que Joan Carles digués, parlant del 23-F: «Vaig gravar dos missatges, perquè anessin per diferents camins a la televisió». Convé observar que diu que va gravar dos missatges, no que es fessin dues còpies d'un únic missatge. ¡Ah! Això dóna peu a força especulacions.