Ressentits

Resulta difícil mantenir-se indiferent davant la informació dels casos de pederàstia als Maristes. La ira o la tristesa es passegen entre les línies. La commovedora entrevista de Guillem Sànchez a J., exalumne de 42 anys que ha denunciat haver patit violacions durant sis anys, calava fins a les entranyes. La víctima va relatar no només els fets, sinó que va condensar el calvari sofert en un parell de frases: «Quan faig l'amor amb la meva dona, a vegades ell em ve al cap, perquè em sorprenc dient o fent coses que les hi vaig veure fer a ell per primera vegada. I llavors em faig un fàstic infinit». Com la lectora Aymé Ríos va escriure en una carta a EL PERIÓDICO, s'ha d'agrair la valentia dels que s'han atrevit a denunciar-ho. Si el dolor causat per un pederasta s'estén fins a límits difícils de calibrar, la confessió de J. també pot ser un bàlsam per a molts. Perquè altres víctimes se sentin acompanyades i el seu entorn sigui capaç de comprendre, encara que mínimament, l'infern sofert.

El professor A.F., assenyalat per J. i quatre exalumnes més com el seu agressor, va negar a aquest diari totes les acusacions. «És tot cosa de ressentits», va dir. Ressentit, segons el diccionari, és una persona que «per la seva experiència vital, ha perdut la seva ingenuïtat tornant-se agressiva o desconfiada». Sigui o no culpable, en això la va encertar l'acusat. J. i altres van perdre la ingenuïtat. Aportar llum sobre el cas és una manera de reparar el dany sofert.