'Top manta', parlem clar

Acceptar que s’ocupi l’espai públic per fer negoci no és precisament d’esquerres. L’espai comú és de tothom, i és per a gaudi dels ciutadans. Les voreres són la peça clau de la convivència humana a la ciutat. Privatitzar l’ús d’una vorera, ja sigui amb jocs d’apostes o amb mantes plenes de productes, és una acció que ha de ser frenada de forma molt estricta. No té res de progressista permetre que s’instal·lin venedors al carrer sense la corresponent llicència de l’Ajuntament (l’administració que elegim entre tots), sense contribucions al bé comú o sense cap de les condicions que exigim als comerciants.

Tal com el coneixem avui, el negoci del top manta no pot continuar. De la mateixa manera que els apartaments turístics il·legals, els taxis sense llicència o els guies turístics sense títol. Tot plegat forma part, d’una manera o altra, del núvol de pràctiques intrusives que poden perjudicar la nostra ciutat. Fins i tot ho ha admès el partit d’Ada Colau, que en el seu programa electoral advocava per no perseguir els venedors ambulants, però que ara, des que governa, ha modificat la seva òptica. El que no es pot fer, i en això estem d’acord gairebé tots els partits del consistori, és qüestionar la feina de la Guàrdia Urbana, de l’administració i d’aquells responsables de garantir que els carrers siguin lliures i oberts perquè que cap mercadeig, cap, no en faci un ús privatiu o espontani.

Hem de respectar les normes més bàsiques, i no ens pot resultar simpàtic el frau o la falsificació. Quan parlem de compravenda, estem parlant d’intercanvi comercial, i en aquest sentit permetre la venda de productes il·legals o falsos ha de ser considerat un engany. Socialment podem ser comprensius amb les persones impel·lides a fer una feina poc agraïda, però sense un excés de condescendència mal entesa. Un manter venent còpies falses d’una marca de luxe no és més legal que aquella web que estafa un pobre poeta tot distribuint el seu llibre via internet. Estem obligats a impedir que s’enganyi tant compradors com autors.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Dit això, no podem fer volatilitzar les persones ni fer veure que no existeixen. Els manters haurien de tenir els mateixos drets i deures que qualsevol altre ciutadà. Els manters han de complir amb les obligacions dels venedors i de la resta de ciutadans; i també han de gaudir dels drets. Que siguem ferms a l’hora de vetllar pels espais públics i les normes, no vol pas dir que puguem menystenir les persones que en resulten afectades. Per tant, també hem d’escoltar els manters i, quan demanin ajuda, no els hem de girar l’esquena. Si es pot trobar una sortida als seus problemes, s’ha d’intentar aconseguir, a través de la reinserció o de la formació. Com amb tothom. Evitant tota conducta discriminatòria.

Combinar tots aquests principis no és gens fàcil, però és l’obligació de tots els que volem que Barcelona sigui una ciutat de convivència. Des d’Esquerra ja ho vam fer uns anys enrere amb l’impuls de la cooperativa de ferralla que tan bons resultats ha donat. Una altra vegada, tot i trobar-nos a l’oposició, hem promogut una taula per abordar el top manta, presidida per Jordi Coronas d’ERC. Taula que té l’objectiu de dialogar, no pas de negociar, atès que això correspon al govern municipal. Tenim l’oportunitat de posar fi a una activitat que no és legal i d’aportar una solució social per als manters. Ningú no entendria que els que sempre s’han oposat a la venda irregular al carrer ara no formessin part de la solució. Insistim a convidar-hi tothom.