Deures i drets

L'anunci de l'alcaldessa de Madrid de posar en marxa un servei social de treball perquè «hi hagi persones que durant un determinat temps ajudin a escombrar Madrid» va generar certa polèmica. La intenció, deia l'alcaldessa, és que els joves es converteixin en «gestors dels grans esdeveniments juvenils», com els botellons, on sovint es generen importants quantitats d'escombraries. La proposta persegueix, per un costat, donar resposta a un problema sorgit d'una situació concreta, la brutícia; per l'altre, inculcar als joves hàbits de respecte per l'espai públic, cert sentit de la responsabilitat o, dit d'una altra forma, ensenyar que el que s'embruta es neteja.

La primera qüestió té a veure amb la neteja de la ciutat, que és un tema que depèn de l'ajuntament i al qual aquest pot dedicar més o menys recursos en funció de les necessitats. No obstant, cap societat pot funcionar només a través de les seves lleis o de l'acció de l'Estat; és necessària una mínima contribució de la ciutadania. Els ciutadans hem de pagar impostos si volem rebre serveis públics, o col·laborar en les meses electorals quan se'ns necessita per al bon funcionament d'una jornada electoral. Fins i tot disposant dels millors serveis de neteja municipal, ¿algú creu que els carrers estarien nets si tots ens dediquéssim a embrutar-los deliberadament? No, cosa que ens porta a la segona qüestió.

La qüestió de la responsabilitat cívica té a veure amb aquelles qualitats individuals dels ciutadans que afavoreixen el bon funcionament de l'ordre civil i polític, i la preservació dels principis i valors que el sustenten. Aquí s'inclouen virtuts com la tolerància, el respecte, l'atenció als altres, el pensament crític, l'ètica del treball, certa concepció individual del que és just o la disposició a informar-se i participar en la deliberació dels assumptes públics.

Alguns sostenen que la societat civil és l'únic planter possible de les virtuts esmentades, atès que la participació voluntària en la vida associativa és l'únic que pot despertar una noció autèntica i desinteressada de civilitat i solidaritat. Així, les nostres accions voluntàries cap a la comunitat solament es poden entendre des de la iniciativa privada, com a contribucions espontànies que els ciutadans portem a terme en el nostre temps lliure i a títol individual.

No obstant, la majoria d'organitzacions que conformen aquest espai relacional entre la tribu i l'Estat no tenen com a missió principal el foment d'una ciutadania virtuosa. Moltes d'aquestes organitzacions, malgrat el seu indubtable compromís i utilitat social, tenen objectius que no necessàriament reflecteixen l'interès general -la difusió de l'Evangeli, per exemple, en el cas de l'Església catòlica.

Per abordar la qüestió de la responsabilitat ciutadana respecte a la cosa pública és necessari entendre el voluntariat com a servei a la comunitat, és a dir, com una activitat pública que, a més d'oferir oportunitats als ciutadans per posar en pràctica el seu sentit individual de compromís social, com fan les organitzacions de la societat civil, els permeti formar part d'intervencions estructurades cap a la satisfacció de l'interès general, perquè aquestes seran precisament les accions que donaran sentit concret a l'accepció cívica de responsabilitat.

Així, el servei a la comunitat s'ha d'articular a través d'estructures i programes formals que persegueixin objectius explícits vinculats a un bé comú. Ha de constar d'activitats intensives i significatives de compromís amb els altres, exercides per un període definit i relativament llarg de temps, i acompanyades d'alguna mena d'estipendi o oportunitat formativa que afavoreixi una dedicació exhaustiva.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Plantejat d'aquesta forma, el voluntariat té impactes positius sobre els beneficiaris del servei i a la vegada reforça el compromís dels participants amb els seus conciutadans, les seves qualitats i aptituds per a la vida i el treball, la seva autoestima, la seva formació, el respecte pel que és públic i la tolerància cap als altres.

L'acció de l'Estat i la del mercat resulten sovint insuficients per trobar solucions a qüestions com la pobresa, la sostenibilitat mediambiental, l'abandonament escolar o la integració de migrants i refugiats. La proposta de Manuela Carmena és un bon començament per traspassar la visió del voluntariat com a acte privat i individual, com a beneficència. Es tracta d'emfatitzar la idea de cooperació ciutadana per sobre de la visió assistencial; o en altres paraules, d'institucionalitzar el servei als altres, no per imposar una determinada visió del bé comú sinó per trobar una via per a la seva definició i conquista col·lectiva. Politòleg.