ARTICLES D'OCASIÓ
La gran elusió
Trueba Dominical 686 /
Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta legislatura presidida per Rajoy ha sigut l’enorme ajust pressupostari que els espanyols han tirat endavant. La pressió fiscal ha augmentat, però només la baixada del preu del petroli en l’últim any ha alleujat una mica les dades macroeconòmiques. Per a molts empresaris la pujada de l’IVA ha significat un argument contundent per retirar-se de l’escena i esperar temps millors. Quan la proporció dels beneficis que acabes pagant en impostos directes i indirectes sobrepassa un marge, es fa més complicat trobar arguments per a l’optimisme emprenedor i el capital es retreu, convençut que no és bon moment per multiplicar els diners, sinó que és millor guardar-los ben guardats fins que el consum es recuperi. Per això les xifres de l’atur segueixen sense experimentar una millora substancial. Cosa que ofereix una estampa del nostre país demolidora. Els inversors en petit negoci aspiren a un benefici i aquesta ànsia obre el mercat laboral. Si aquest guany s’evapora en pagaments al fisc, molts esperen l’arribada d’un temps nou.
La capacitat desmesurada dels nostres governants per estrènyer la soga sobre el petit empresari contrasta amb els avantatges fiscals que les grans empreses obtenen de manera natural. I no sembla que hi hagi gaire a al·legar si el resultat és una proporció de llocs de treball gran. No obstant, han sigut les empreses tecnològiques, verdaderes vencedores del circ econòmic actual, les que han trobat un escandalós camí per beneficiar-se de la globalitat a la qual un petit empresari ni pot aspirar ni segurament vol. Sabem que els sistemes per eludir les fiscalitats més exigents han portat empreses com Google o Apple a presentar uns resultats de benefici ridículs a les seves sucursals espanyoles. A canvi, utilitzen les matrius d’Irlanda per pagar menys impostos i fingir que és allà on compren a un alt preu el que després revenen a Espanya gairebé sense marge de benefici. Apple va declarar al nostre país beneficis l’any passat per sota dels 10 milions. Amazon no va arribar a 50 i Google, agafeu-vos, va declarar beneficis de poc més de sis milions quan el seu compte mundial assegura que el benefici global va ser de més de 12 mil milions.
Sumeu-hi Twitter, Ebay, Facebook, Microsoft, Airbnb i qualsevol altra empresa d’intermediació digital i el resultat us oferirà un panorama desolador de la seva fiscalitat a Espanya. Passaven per aquí, semblen voler dir encara que la seva implantació en molts casos és gairebé monopolística. L’elusió d’impostos per aquest mètode provoca un escàndol tan gran que les autoritats europees s’han proposat generar un recompte més solidari, però des d’Espanya no percebem la mateixa aversió ni el mateix criteri persecutori que castiga la petita empresa espanyola. Una de les potes de l’economia submergida sol apuntar cap al sentiment de greuge, i per una vegada hem de donar-los la raó als que el pateixen. És cert, el greuge per a un emprenedor espanyol és grotesc si posem aquestes xifres a l’aire. No parlem del dany general que moltes d’aquestes empreses causen a l’ocupació nacional, amb funcionaments basats en la reducció de personal humà i l’absència de garantia. S’acaba la legislatura i la tristesa és comprensible després de veure que no s’ha fet res en el que era un escandalós saqueig denunciat per gairebé tots des de feia anys. En això consisteix el poder al nostre país. Duresa i exigència amb el feble, però impotència i permissivitat amb el fort.
