Palmeres
En commemoració del Dia de Difunts, apareix Bankia per mostrar els seus números d'esperança de recuperació. Per mèrits dels seus gestors, res a dir. Palmes d'aplaudiment. Sempre que es commemori, també, la desastrosa gestió del Govern de torn (el PP autonòmic d'Aguirre i després el de Rajoy) quan va elegir els governants de l'antiga Caja Ma-drid i associades. Reflotar la companyia, amb els estimulants públics adequats, havia de donar els seus fruits. Ho ha fet i es recullen. La pregunta és si s'ajusten al que és adequat en l'espai financer actual.
En la seva oportuna i recomanable Principis de botànica funerària (Base), el col·lega Adolf Beltran explica els codis d'interpretació dels cementiris, els seus símbols i arbres adequats segons el regidor barceloní del segle XIX Celestí Barallat. La palmera, per exemple, no és un arbre gaire apropiat, tot i ser el que millor viu que li renovin la saba (injecció de diner públic, en aquest cas). Pitjor si és femenina i dóna els seus fruits (beneficis, com es va dir ahir de Bankia), perquè «per raó de respecte i d'higiene instintiva, no s'han de menjar fruits procedents d'un recinte fúnebre». El xiprer -la banca de sempre- viu molt més anys que la palmera, i amb menys aigua.
¿Allargaran la vida de Bankia?
