'Vamos de paseo'

Pí. Pí. Pí. En un auto nuevo. Pí. Pí. Pí. Pero no me importa. Pí. Pí. Pí. Porque llevo torta. Pí. Pí. Pí. Si tens més de 30 anys, intenta llegir aquestes línies sense cantussejar-les. I si en tens menys, busca-les a Google o, millor encara, a Youtube. L'he canviat una mica, sí.

Perquè d'acord, potser el cotxe no és del tot nou, però si tenim en compte que acumula menys de 40 anys de democràcia, com a Estat encara ens podem considerar uns pipiolis. Així que l'anomenarem d'ocasió. Mentirem per vendre'l i afegirem que el seu estat és impecable. Que sempre ha dormit sota sostre. I, això sí, amb alguna ratllada a l'altura de Catalunya.

Els que anem a dins som nosaltres, i més que de passeig, del viatge que ens ha clavat la crisi aquesta que es va enganxar com els fongs en una piscina pública: ningú sap gaire bé qui ens els va passar, però no hi ha manera que marxin. D'aquí ve això de la torta, que com que és una cançó infantil no podem parlar de sobirana hòstia. I no obstant, i malgrat tot, és al volant on està passant el merder. S'aproxima un possible canvi de conductor el pròxim 20-D. Un baixa que m'hi poso jo una estoneta, sent una estoneta 48 mesos i un dia.

D'una banda, dos partits que ja han esgotat el seu carnet per punts de sutura. Fa tant de temps que s'alternen, que fins i tot s'han oblidat de les normes de trànsit, o més ben dit, les han interpretat com els ha donat la gana. S'han saltat línies vermelles, contínues, diversos cediu el pas i més d'un stop.

Saltar-se les regles

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil registra de nou la seu de CDC

Recolzament a Rajoy

La corrupció és una altra forma de pensar que et pots saltar totes les regles perquè al capdavall ningú t'enxamparà. De fet, cada vegada que els enxampaven, subornaven l'urbà de torn per fer com si aquí no hagués passat res. Els passatgers hem descobert amb estupor que a sobre conduïen ben borratxos de poder, i que ningú va tenir pebrots de fer-los bufar a temps. ¡Visca el vi! Deixeu-me que begui tranquil, mentre no posi en risc a ningú… Per si això fos poc, el que ens ha portat fins aquí ha anat els últims quatre anys amb el fre de mà posat. Ancorat en el no-diàleg, en les retallades, en el sí a tot a frau Merkel i en la recuperació dels grans números, tan grans que mai han cabut pel colador que arribava a la gent del carrer. I és que, queda clar, quan estàs aturat i dins d'un cotxe, el que tens ganes és de fotre.

Però és que de l'altra banda hi ha els debutants. Pot ser que tinguin molt empollat el teòric, però encara no s'han tret ni el pràctic de ciclomotor. I tot i així, es postulen com a única alternativa al volant. Un no sap si donar-los la seva confiança o posar-los una gran L verda a l'esquena. Comprendran que hi hagi vegades que, més que de votar, el que tinguem ganes els ciutadans és de baixar.