Polítiques d'urgència contra la pobresa
La plataforma Pobresa Zero --que agrupa més de 3.200 entitats socials, sindicats, col·legis professionals i altres organitzacions-- ha reivindicat davant el Parlament posar en agenda '12 fronts en la lluita contra les desigualtats', que inclouen 41 mesures en diferents àmbits. Amb motiu d'aquest acte, Roser Rosell, presidenta del Casal dels Infants, planteja en aquest article les reivindicacions de l'entitat que representa.
Tot i que a les darreres eleccions el debat polític girà, majoritàriament, al voltant de la independència, la qüestió social ha estat molt present. Idees clau com ”pobresa zero”, la lluita contra la pobresa infantil i la Renda Garantida són en els programes electorals i són exigides àmpliament per la ciutadania com a polítiques imprescindibles del proper Executiu.
Pel que fa l’avui i l’ara, no permetem que el focus social quedi només en paraules i exigim que sigui l’eix de qualsevol projecte de futur del Parlament. Som un dels països d’Europa on ha augmentat més la desigualtat econòmica, malgrat haver patit tots la mateixa crisi. Els efectes han estat devastadors allà on s’acumulava més vulnerabilitat. I el més greu és que no es preveuen recursos per a polítiques en favor de l’equitat, que puguin compensar tants anys de desequilibri entre les persones. L’espiral de la pobresa arrossega moltes famílies i el seus infants, fa molt de temps.
Són molts els informes que, durant aquests anys de crisi, han fet palesa la situació de tots els col·lectius víctimes de la desigualtat. Tots proposen la centralitat de la infància com a part prioritària de qualsevol abordatge en clau d’igualtat d’oportunitats, sobretot els més petits. Perquè si no comencem des de l’inici a tancar la bretxa de desigualtat, es farà més gran en els següents anys, com ha passat fins ara, i serà impossible de cosir més endavant.
POLÍTIQUES D'ACTUACIÓ
Des del Casal dels Infants, defensem, a més de les mesures d’urgència amb resultats immediats, tres polítiques d’actuació bàsiquesamb efectes que perdurin en el temps:
- Solament vencerem la desigualtat si contemplem tot l’entorn dels infants i la família. Cal enfortir els barris que concentren més situacions de pobresa, comptant amb les persones i el teixit social que, sortosament, existeix arreu del nostre país. Hem de tornar a potenciar la militància social de l’entorn que teixeix xarxes solidàries, a partir de tots els elements comunitaris culturals i veïnals. Barris que eduquin, autoeducant-se.
- La desigualtat s’inicia des de que som nadons. Cal promoure projectes educatius de zero a tres anys, centrats en l’infant i implicant les famílies, que generin processos educatius, relacionals i veïnals, que, com taques d’oli, s’estenguin i transformin les comunitats dels barris. A la vegada, es reduirà el decalatge educatiu al qual es veuen sotmesos molts infants d’aquests barris quan arriben a l’escola.
Notícies relacionades- I l’escola l’hem de concebre com a equipament educatiu permeable a l’entorn, que facilitin tant l’educació formal com la no formal i on hi participin nens i nenes, pares, mares i veïns, el major temps possible. Escoles de i per a la comunitat, que impliquin els veïns, les associacions, els serveis... Grans xarxes complexes on entitats socials, escolars i de salut, generin uns entramats que protegeixin i impulsin els infants i joves, i on ells mateixos també siguin protagonistes de la transformació del seu entorn.
En els barris en desavantatge social, l’experiència demostra que amb poc es fa molt. Que les persones volen transformar-se i transformar el seu entorn i que el treball en xarxa, amb tota la comunitat, provoca grans canvis als barris quan s’implica tothom en aquest projecte comú. La realitat és tossuda i punyent i, alhora, molt emocionant. No permetrem que cap procés la invisibilitzi i que el cercle de la pobresa segueixi girant i girant. Ara i aquí, aturem-lo.
