Bloquejar la publicitat: la paradoxa digital

A ningú sorprèn que les aplicacions que bloquegen la publicitat a les pàgines web estiguin entre les més descarregades. Això és fruit de l'abús publicitari sistemàtic de pàgines i serveis on line. En l'entorn de l'ordinador ja és molest, però en el format mòbil es converteix en una autèntica tortura. A priori, els bloquejadors de publicitat milloren l'experiència d'ús, però no acaben amb l'assetjament publicitari i els efectes secundaris són impredictibles. Està per veure qui hi guanya i qui hi perd, ara i en el futur.

Problemes immediats per a suports o mitjans: els ad blockers no discriminen i bloquegen tots els anuncis, siguin intrusius o no. Això suposa començar a laminar la principal font d'ingressos dels suports digitals. Efectivament, els suports de continguts digitals de què vostè disfruta diàriament poden tenir els dies comptats… a menys que es produeixi un canvi radical en els nostres hàbits de compra i comencem a pagar per aquest contingut, sigui per peça o per subscripció.

Llavors, la pregunta és obligada: ¿qui hi surt guanyant amb els ad blockers? Un parell de pistes. Els ad blockers no viuen de l'aire. El seu model de negoci s'alimenta venent la seva capacitat de bloqueig a usuaris, però també la seva capacitat de no bloqueig al millor postor. És a dir, si ets un anunciant, passes per caixa, entres a la seva llista blanca de suports i formats, i la seva tecnologia fa que aquells anuncis siguin immunes al bloqueig publicitari.

Però la cosa no és queda aquí. Hi ha l'entorn Apple. El seu bloquejador només funciona en Safari, no pas en altres aplicacions. Al mateix temps que surten ad blockers per a iOS, Apple promociona Buzzfeed al seu App Store amb anuncis que no es poden bloquejar. Res és casual.

¿I què n'hem de dir dels grans gegants digitals, com Facebook, Twitter o l'omnipresent Google? Amb el creixement d'internet via dispositius mòbils, l'accés als seus serveis s'efectua a través d'aplicacions propietàries. Evidentment, els ad blockers no funcionen en aquestes aplicacions, de manera que el seu model d'explotació publicitari no només està fora de perill sinó que està en ple auge.

Al paradís d'internet, quan una cosa surt gratis significa que el producte ets tu. Perquè consumeixes publicitat i/o perquè les teves dades són explotades. Per tant, el que és  gratis surt car en termes de privacitat i de monitorització excessiva.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

La paradoxa dels ad blockers és que havien de ser beneficiosos per a l'usuari però en realitat acabaran perjudicant-lo: menys pluralitat de continguts i serveis a l'eliminar la font d'ingressos publicitària de molts mitjans i suports. I, per descomptat, més poder per als grans monopolis digitals, que concentren la majoria dels usuaris. Com diu Jaron Lanier, un dels pensadors més influents sobre el món digital: «S'oblida amb molta facilitat que gratis significa inevitablement que una altra persona decidirà com vivim».

Potser per aquest motiu prefereixo evitar la publicitat pagant directament pels serveis i continguts que consumeixo.