Anàlisi
Una xarxa fiable amenaçada per la delinqüència
Ahir al matí, el tall d'uns cables de fibra òptica de la xarxa de comunicacions de l'AVE va afectar 40 trens i 13.000 viatgers, majoritàriament a Catalunya, però també a Madrid i a altres punts de la xarxa que tenien Catalunya com a destinació. Inicialment, la inexistència de comunicació va obligar a aturar els trens per raons de seguretat i, posteriorment, a una circulació degradada dels combois, que no es va normalitzar fins ben entrada la tarda
Aquest greu episodi, més enllà de si es tracta d'un sabotatge o d'un intent de robatori, se suma a una cadena d'incidents, de més o menys intensitat, que han afectat els compromisos de puntualitat ferroviària al corredor Madrid-Barcelona, que és el que té més demanda de tota la xarxa d'alta velocitat.
La plaga dels robatoris
La immensa majoria d'aquests incidents són ocasionats pel robatori de cable de coure. Només l'any passat es van sostreure a Catalunya 141 quilòmetres d'aquest material per comercialitzar-se al mercat negre, on té un elevat valor, calculat en set euros per quilogram.
Les xarxes ferroviàries necessiten el cablejat de coure per a la distribució de tensió elèctrica destinada als serveis auxiliars ferroviaris, al marge de la tracció, que s'alimenta a través de la catenària. Així mateix, la xarxa de fibra òptica és la que fa possible la comunicació entre els trens i els centres de comandament i, en definitiva, la regulació i la seguretat de la circulació.
Qualsevol incidència en aquestes xarxes afecta la circulació de trens, però la seva incidència és més gran en funció del nivell de prestacions i per això en el cas de l'AVE la pèrdua de comunicació obliga, a partir dels protocols de seguretat, a aturar de seguida el trànsit.
Com tothom sap, el desenvolupament tecnològic ha generat millors prestacions i més qualitat i seguretat en el transport ferroviari però, al mateix temps, introdueix elements de més criticitat en aquestes infraestructures.
Dubtes ciutadans
La xarxa espanyola d'alta velocitat està dotada dels elements de senyalització i seguretat en la circulació més avançats, però fets com el d'ahir poden generar desconfiança per part dels clients i, en definitiva, dels ciutadans .
Les línies de l'AVE, que compleixen els estàndards de vigilància, estan totalment tancades, els cables estan protegits i disposen de detectors i càmeres als punts més crítics, com ara passos elevats, entrada de túnels i les proximitats de determinades estacions. No existeix en cap lloc del món una xarxa d'aquestes característiques i extensió que disposi en tot el seu recorregut de càmeres de vigilància.
Una primera evidència és que la culpabilitat directa d'aquest incident, i dels altres que han passat per la mateixa causa, ha de recaure en els qui roben i comercialitzen el cable de coure al mercat negre, però els responsables públics de la seguretat i de les infraestructures són els qui han de prevenir i perseguir els autors i les xarxes il·lícites de comercialització.
Un altre element de reflexió hauria de ser per què Catalunya, amb prop del 20% de les instal·lacions ferroviàries, pateix més del 40% del total dels robatoris de cable de tot l'Estat, i no només en el sector ferroviari sinó en d'altres com l'energètic i les telecomunicacions.
Notícies relacionadesEn definitiva, som al davant d'uns fets que requereixen la millor coordinació entre els responsables de les infraestructures i els de la seguretat pública en la prevenció i la persecució dels autors, però sobretot en la desarticulació de les xarxes que comercialitzen el material robat.
Els protocols de seguretat ferroviària funcionen i ningú ha de témer res per això, però els costos en pèrdues de temps i encara més en credibilitat de la nostra tecnologia i els nostres gestors obliguen a una actuació contundent i eficaç.
