EDITORIALS
La 'mort dolça' de l'Andrea
Després d'una vida curta turmentada per la malaltia, l'Andrea tindrà la mort dolça que reclamaven els seus pares des de fa mesos. Enmig d'un considerable enrenou mediàtic i després de la intervenció decidida d'un jutge, la direcció de l'Hospital Universitari de Santiago ha rectificat la seva posició inicial i ha accedit a retirar la sonda gàstrica a través de la qual rebia alimentació la nena de 12 anys, víctima d'un mal degeneratiu i irreversible. Ara serà sedada i rebrà una mínima hidratació perquè els medicaments facin efecte fins que arribi el desenllaç final. Resulta una decisió greu, tenyida si és possible de més dramatisme al tractar-se d'una menor, però també carregada de raons per esquivar l'inevitable calvari de la pacient i el patiment dels seus progenitors.
Com ha passat en altres ocasions, el cas ha tornat a posar a sobre de la taula tots els judicis, i sobretot els prejudicis, que desperta el debat sobre la mort digna, l'eutanàsia i el suïcidi mateix en aquelles situacions extremes de l'existència en les quals la vida deixa d'assimilar-se al concepte de vida humana. Una altra vegada aquí han sorgit les velles discrepàncies entre els malalts terminals -o els seus representants legals-, que volen fer valer el seu dret a decidir com volen que sigui el seu trànsit final, i una classe mèdica que també en molts casos legítimament vol portar fins al límit totes les possibilitats que llisquen per la prima línia que separa la vida de la mort. Amb tot, en el cas de l'Andrea s'ha avançat una mica des del 1988, quan va tenir lloc la mort per suïcidi assistit del tetraplègic Ramón Sampedro. Continuaran gotejant en el futur casos com aquest i deixant cada vegada més en evidència les actuals fissures legals per afrontar-los. Ahir mateix, i amb el problema resolt, el ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, va admetre la necessitat de crear més unitats de cures pal·liatives als departaments de pediatria, l'absència de les quals obliga que els menors siguin tractats en unitats d'adults. Alonso insisteix que no cal parlar d'una llei de mort digna de caràcter estatal perquè, assegura, les teràpies adequades estan garantides per la llei d'autonomia del pacient. Però el cas de Santiago, amb la mediació fins i tot d'un jutge, reflecteix que alguna cosa encara no funciona bé.
Tard o d'hora el debat sobre el final voluntari de la vida resultarà irremeiable. Els socialistes ja han anunciat que, en cas de governar, impulsaran una llei de l'eutanàsia. La por del cost electoral de problemes d'aquesta envergadura no pot impedir escometre'ls. El seu serè tractament marca en definitiva el grau de maduresa d'una societat.
