Mala setmana perquè la senyera sigui golejada

Compte que Galícia no demani la independència. Pobre Mariano Rajoy. Però no, no hi ha perill. No és que ells se sentin molt espanyols, és que han preparat un equipàs per guanyar la Lliga. I volen guanyar la Lliga espanyola, que és, diuen, la millor d'Europa. Aquella en què el Madrid empata a El Molinón i en què el Barça cau, a l'estil Anoeta, al modest estadi de Balaídos.

La setmana del vot de la nostra vida, o no, vés a saber; la setmana en què Piqué es converteix en el símbol de la independència i lidera el moviment esportiu català, al noi se li descobreixen les costures, les seves carències, les seves absències per sanció i, com de vegades li passa en les partides de pòquer, li aixequen la camisa i la banca.

No és, per descomptat, una setmana gaire oportuna perquè el Barça faci el ridícul amb la senyera per Espanya. Un dia, penso, no ho sé, qualsevol setmana, qualsevol diumenge, algú al club, no sé qui, s'adonarà que la samarreta blaugrana ja no és la prioritat d'aquest club. És possible, sí, n'estic convençut, que, a quatre dies de la votació de la nostra vida, o no, el Barça hagi escollit jugar amb la senyera. Per ajudar, és possible, encara que Barto no es mulli i digui, com tots, que vol seguir jugant la Lliga espanyola. La del Celta.

I ahir a la nit, no aquella d'Anoeta, no, encaixa una altra golejada per reflexionar. I ¡compte! perquè aquesta vegada Leo Messi era al camp, no a la banqueta, amb tots els seus. Les rotacions s'havien fet tres dies abans. I amb l'agreujant que Luis Enrique ho va cantar el dia abans, perdó, perdó, i també en la xerrada prèvia abans d'abandonar l'hotel. Els va repetir el mateix que els va dir als periodistes abans de recordar-los que, l'any passat, per aquestes dates: «Ja em volíeu matar». ¿Què els va dir?, doncs això que «o juguem intensos, o ens fiquem en el partit des del minut u, o ens passaran per sobre a 200 per hora».

El pronòstic (no recordo que en la prèvia de la trista nit d'Anoeta fos tan clarivident) va ser encertat, transparent, cristal·lí, diàfan. Els van passar per sobre, els van humiliar, els van golejar, van fer amb el tricampió, amb el projecte de pentacampió (el sextet ja no és possible, sí, ja sé que ho saben, per culpa de la golejada a San Mamés on, per cert, ahir a la nit va tornar a guanyar el Madrid per 1-2), el que van voler. El d'ahir a la nit és, sens dubte, un vídeo perquè el vegi tot Europa. Fins i tot Pep Guardiola tindria coses a aprendre d'aquella cinta prodigiosa que la Paramount Pictures d'Eduardo Berizzo va crear per a la posteritat i per demostrar que no cal ser hipermilionari ni tenir Messi per practicar un futbol celestial.

Notícies relacionades

Un cop a càmera lenta

Imbecil·litat tipogràfica

Quan Luis Enrique va voler recórrer a la banqueta per remuntar només hi va poder posar Munir. Guardiola va fer seure Thiago i va treure Lewandowski. I el noi va marcar 5 gols en 9 minuts. I li vam demanar  a Messi si en podia fer 4 en 3. Però no.

Votin diumenge. Siguin feliços. El Barça seguirà jugant la Lliga del Celta. Galícia és massa feliç per demanar la independència.