Més que una parada militar

La Xina no organitza una parada militar només amb motiu del 70è aniversari del final de la segona guerra mundial, sinó que aquest aniversari és l'argument per reivindicar el seu paper en la derrota del Japó i, sobretot, per denunciar el discurs revisionista de Shinzo Abe i reclamar el respecte de l'ordre sorgit d'aquella contesa. En el marc d'aquesta commemoració, el debat històric i polític ha posat de manifest novament les diferències entre el Japó i països veïns com Corea del Sud, la Xina i d'altres, víctimes d'una agressió que al liberalisme dretà d'Abe sembla costar-li reconèixer, a diferència del que va passar amb altres antecessors seus com Tomiichi Murayama (1995) o Junichiro Koizumi (2005). Així mateix, davant l'intent de patrimonialització de la victòria enfront dels feixismes per part de les potències occidentals, la Xina, amb Rússia, recorda els seus milions de morts entre el 1937 i el 1945.

La demostració militar ve precedida d'una declaració institucional del primer ministre nipó que ha semblat insuficient als seus veïns, reiterant discrepàncies al voltant del reconeixement de fets contrastats, com la massacre de Nanquín o l'ús i abús d'esclaves sexuals per part de les tropes ocupants. Aquella guerra és recordada avui com la primera victòria total contra les invasions estrangeres en la història de la Xina contemporània després de l'ensorrament de l'imperi al segle XIX davant les canoneres occidentals i nipones i que van desembocar en els tractats desiguals i l'ofensa de Shimonoseki.

En els seus gairebé tres anys en el càrrec, Shinzo Abe impulsa intrèpidament la flexibilització de les normes per a l'exportació d'armes, l'increment de la despesa militar o l'erosió de la Constitució amb una llei de seguretat nacional que apunta a una remilitarització del país com a expressió de normalitat, esquivant pas a pas, en connivència amb els Estats Units, les limitacions imposades després de la derrota del 1945.

La pregunta que tots ara es fan és si existeix risc que la remilitarització del Japó condueixi al renéixer del seu passat militarista. Aquest desenvolupament dels esdeveniments, al qual la Xina tampoc és aliena, està provocant l'auge d'una carrera armamentista a la zona. La declaració d'Abe va ser seguida d'unes maniobres navals russo-xineses al mar del Japó, les segones del seu tipus aquest any després de les realitzades al Mediterrani al maig. A la negativa de Pequín, sustentada en el seu renovat poder econòmic i militar, a passar per noves humiliacions, se suma l'aliança Washington-Tòquio per soscavar la seva creixent influència.

La commemoració també brinda una singular mostra de la disputa sobre el paper de nacionalistes i comunistes en la guerra antijaponesa, i dóna lloc no només a una celebració per separat al continent i Taiwan (a on van fugir les tropes nacionalistes el 1949), contràriament al que havia sigut planejat inicialment per Pequín, sinó a retrets mutus que mostren el distanciament entre els dos costats de l'estret. Enfront del paper essencial reivindicat pel PCX per aconseguir la derrota dels invasors, el KMT li atribueix una significació secundària en la victòria. El 70è aniversari es converteix així en un factor afegit de polèmica entre les dues ribes de l'estret, amb el teló de fons de les provocadores paraules de l'expresident taiwanès Lee Teng-hui, que es va desfer en elogis al Japó davant els diputats de la Dieta nipona per a major irritació dels seus adversaris. Tot un míssil a la línia de flotació del nacionalisme panxinès. Uns 30.000 taiwanesos enrolats en les tropes nipones durant la guerra són recordats al santuari Yasukuni, juntament amb diversos criminals de guerra japonesos.

Notícies relacionades

Habitatge, el vapor de l’olla de pressió

L’elogi revolucionari

La demostració arriba, per una altra part, en un moment de convulsions en l'exèrcit xinès, sotmès a una dura campanya anticorrupció. Xi Jinping allarga la supressió d'aquelles pràctiques que minen la capacitat operativa i la cohesió ideològica d'unes forces armades que tenen com a primera funció preservar l'hegemonia del PCX, fent cas omís de les crides a la seva nacionalització i a la neutralitat. Després de la defenestració de líders militars com Xu Caihou o Guo Boxiong, més d'una trentena de comandaments estan sota investigació i les xarxes mafioses intermèdies semblen condemnades a la desarticulació.

En un context d'increment de les disputes territorials i marítimes amb altres països i l'augment dels factors que afecten la seguretat estatal, aquesta demostració militar, a pocs dies d'una altra cimera Obama-Xi Jinping, mostra la profunditat de les reserves sobre el pacifisme com a característica de l'emergència d'Àsia-Pacífic com a nou motor econòmic del planeta.