ANÀLISI
Gairebé 30.000 morts al Mediterrani des de l'any 2000, i la successió de naufragis de refugiats continua imparable. Periòdicament, els governs europeus diuen que prendran mesures contra tanta tragèdia. Però el fet és que no en prenen i que hi ha una enorme càrrega d'hipocresia en la manera com aborden aquesta realitat.
La hipocresia comença amb el llenguatge que utilitzen. Quan es refereixen a les persones que intenten entrar a Europa travessant el Mediterrani o saltant tanques, en diuen «immigrants» (o «immigrants il·legals»). Però la Frontex mateix va dir que el 84% dels que van entrar l'any 2014 fugien de països en guerra. Són, per tant, refugiats, no immigrants. La Convenció de Ginebra sobre Refugiats defineix com a refugiada la persona que està fora del seu país després d'haver fugit d'una persecució o d'un conflicte bèl·lic, tot i que encara no estigui en territori d'asil. ¿Per què doncs no s'hi refereixen com a refugiats? Senzillament, perquè quedaria en evidència que els governs europeus vulneren les seves pròpies lleis d'asil, com també l'esmentada convenció, que tothom han subscrit.
D'acord amb aquesta legalitat, els refugiats tenen dret a sol·licitar asil a qualsevol país firmant de la convenció. Però Europa fa tot el possible per impedir l'exercici d'aquest dret: tanques carregades de ganivetes, acords amb països veïns perquè actuïn els gendarmes, denegació de visats d'entrada... Podria semblar, si es té en compte el nombre de refugiats que entren a Grècia, Itàlia o Alemanya, que l'entossudiment europeu és poc exitós però en realitat és bastant efectiu: dels refugiats sirians (avui el grup més nombrós), només el 7% són en països de la Unió Europea (menys de 300.000, de més de quatre milions).
Discurs xenòfob
El discurs dominant, que presenta els països europeus com a angoixats per una enorme pressió migratòria, com també la xenofòbia que aquest discurs alimenta, tenen com a resultat un greu incompliment de les nostres obligacions en matèria d'asil i drets humans. Si els refugiats moren al mar és perquè els hem tancat les vies segures d'entrada.
Quan els governs europeus es reuneixen per parlar d'aquesta qüestió és només per prendre mesures de més control fronterer o de lluita contra les màfies, però cap d'aquestes mesures ha canviat ni canviarà la situació en què vivim. Els refugiats continuaran fugint mentre durin les guerres. El que haurien de fer aquests governs, encara que només fos per complir la llei, és obrir vies segures perquè els refugiats arribin a Europa. Això incrementaria el nombre dels refugiats acollits, però no passaria res que Europa no pogués assumir.
Si Turquia té set vegades més refugiats sirians que els 28 països de la Unió Europea junts (uns dos milions) ¿el conjunt de la Unió Europea no s'hi podria equiparar com a mínim? És clar que això, per ser factible, hauria d'anar acompanyat d'un contundent combat contra el discurs xenòfob.
