editorial
Tianjin, el Txernóbil de la Xina
La gravetat de les conseqüències de la cadena d'explosions iniciada el dimecres de la setmana passada, 12, al port de la ciutat xinesa de Tianjin augmenta cada dia. Ahir, les autoritats de Pequín van confirmar que a la zona del sinistre hi havia almenys 700 tones de cianur de sodi, un compost químic altament tòxic si és ingerit o inhalat. I si tenim en compte que els efectes directes de les enormes explosions poden afectar un radi d'uns quants quilòmetres, Tianjin recorda, malgrat que a escala i sense energia nuclear per enmig, els fets ocorreguts el 1986 a la central de Txernóbil. A la ciutat portuària xinesa, els morts superen llargament el centenar i hi ha desenes de desapareguts, i, com fa tres dècades a l'URSS, les autoritats controlen la informació amb mà de ferro perquè no s'estengui l'alarma.
El que ha passat és tota una prova per als nous aires aperturistes que el president Xi Jinping vol introduir al gegant asiàtic. No serà possible silenciar davant el conjunt de la població que les mesures de seguretat a la zona de l'accident no eren ni llunyanament les adequades, ni que hi ha vivendes encara més a prop del que la laxa llei xinesa permet, ni que els bombers van començar a actuar sense saber a quines substàncies s'havien d'afrontar. Són esgarrifoses les imatges de l'enorme cràter produït i els 18.000 contenidors afectats per les explosions, equivalents a 24 tones de TNT.
El desastre ha de suposar sobretot un al·licient perquè Pequín demostri de debò el seu compromís de lluitar amb fermesa contra la contaminació. La Xina va subscriure el novembre passat, contra tot pronòstic, un acord amb els Estats Units per reduir les emissions de CO2 al món, el 45% de les quals procedeixen dels dos països. I una altra dada: la Xina consumeix més carbó que la resta del món. Terres de cultiu, rius i cels contaminats a tot el país dibuixen un panorama catastròfic. El model desenvolupista xinès és insostenible, i encara que canviar-lo no és fàcil, les autoritats semblen ser conscients que la prosperitat assolida en els anys de producció a qualsevol preu es pot enfonsar si no hi ha respecte pel medi ambient. Després dels clars signes de debilitament que mostra el iuan, Xi té en la crisi de Tianjin una altra prova que determinarà la seva fortalesa i la seva capacitat per conduir el país a la modernitat.
