2
Es llegeix en minuts

Els darrers trenta anys hem estat espectadors i també usuaris d'una revolució tecnològica sense precedents que ha impactat de forma intensa en la vida quotidiana dels ciutadans, des del punt de vista econòmic, des del punt de vista social, i també des del punt de vista ambiental.

Els problemes ambientals han anat canviant en aquest període de temps. Fa trenta anys els principals problemes venien de les emissions de les xemeneies, és a dir, de les emissions industrials o de la contaminació de les aigües per vessaments no adequats. Arreu del món s'ha progressat molt en aquests dos aspectes, tot i que encara hi ha força marge de millora. La major part dels problemes sovint eren locals, circumscrits a un indret o a una zona determinada, i els impactes poques vegades transcendien aquesta escala. Els nous problemes ambientals que arriben a l'opinió pública a finals del segle XX i durant el segle XXI tenen una altra dimensió. Els focus són múltiples, i les conseqüències, globals, no locals.

Notícies relacionades

Exemples d'aquests problemes ambientals són el contingut d'ozó estratosfèric de l'atmosfera, l'augment de la temperatura de l'atmosfera que canvia les condicions ambientals, o la qualitat de l'aire en moltes zones urbanes del món. En tots aquests casos, les fonts dels problemes són múltiples i conseqüència del desenvolupament de la societat del segle XXI. Aquests problemes sorgeixen, no d'un mal funcionament d'un dispositiu determinat sinó del  funcionament mateix del dispositiu. La tecnologia pot ajudar molt, però no pot resoldre el problema. En la qualitat de l'aire a les ciutats, que depèn en gran mesura del trànsit, es pot ser molt rigorós pel que fa a la tecnologia dels vehicles que circulen, però al final, llevat del cas dels vehicles elèctrics, el que produeix el problema és el nombre de vehicles, i la solució és trobar formes d'autoregular el nombre de vehicles que accedeixen a un entorn determinat de les ciutats.

El transport aeri ha augmentat enormement durant els darrers anys i sembla que seguirà augmentant a tot el món a un ritme alt. La tecnologia millora les prestacions de les noves aeronaus, que són també energèticament més eficients i, per descomptat, segures. Però la preocupació dels efectes ambientals d'aquest augment del transport aeri també creix. D'una banda, pel seu consum energètic i pel corresponent augment d'emissions de CO2 atesa la seva contribució a l'efecte d'hivernacle; i d'altra banda, pels efectes locals de contaminació per òxids de nitrogen, és a dir, per l'afectació a la qualitat de l'aire local, i naturalment per la contaminació sonora, que genera protestes als voltants de molts aeroports del món. Tradicionalment, el sector aeri, gràcies a la seva dimensió transnacional, ha gaudit  de poca regulació i fiscalitat relacionada amb els impactes ambientals de la seva activitat. Els conflictes internacionals que va causar la intenció de la Unió Europea d'intentar incidir en les emissions de CO2 n'és un bon exemple. Però una bona manera, en el mercat global en què vivim, d'introduir un element regulador en aquest sector és amb una fiscalitat ambiental relacionada amb els seus impactes. Pel que fa a les emissions, si no ho fem, anirem cap enrere.