Dos 'dolents': Tsipras i Duran

El servilisme de les cadenes públiques, usades com a aparells al servei del govern de torn, provoca que en els seus informatius ens expliquin el que passa com si fos una pel·lícula. I en les pel·lícules sempre apareix la figura del dolent; i per contrast, la del bo. Dissabte, a Informe semanal (TVE-1), van abordar El caos griego. Primer van llançar una bateria de perdigonades contra Tsipras perquè ens anéssim conscienciant de fins a quin punt és dolent aquest primer ministre. I després hi van afegir dues pinzellades molt maques. En la primera, sobre el deute grec, van advertir: «¡Del qual 26.000 milions són d'Espanya!». ¡Ah! Aquesta aproximació a Grècia en qualitat de deutora nostra és una forma molt efectiva d'influir-nos. En època de crisi, si algú ens toca la butxaca provoca immediatament la nostra ira. Convindria afegir, això sí, que el deute d'Espanya és del 100x100 del PIB, o sigui, d'un bilió d'euros, i que potser també hi ha algun creditor grec que ens pugui reclamar alguna coseta. Però, és clar, d'això ni piu. La segona pinzellada va ser fins i tot més efectiva. Després d'enumerar la catastròfica situació grega, van afegir: «¡I tot això ha passat la setmana que hem conegut la rebaixa de l'atur i de l'IRPF a Espanya!». ¡Ahh! Aquest reliquiari, llançat a manera de contrast, va rematar admirablement la maniobra que pretenien: que a l'audiència ens quedés claríssim on són els bons i on són els dolents d'aquesta pel·lícula.

ALTRES DOLENTS: ELS D'UNIÓ -.En els informatius de TV-3 també són aficionats a les pel·lícules. No em refereixo al tema de Grècia, que el toquen amb bastanta equitat comparat amb TVE-1, i això és just dir-ho. Em refereixo a la pel·lícula que ens expliquen al Telenotícies sobre el tema Unió. ¡Ahh! Des que s'ha trencat la coalició CiU, a Sant Joan Despí dibuixen els d'Unió com els dolents de la pel·lícula. Fa uns dies, per exemple, va saltar la notícia que la direcció d'Unió anava a expulsar els membres del sector crític. Al TN vespre van anunciar el succés. Però la primera declaració que ens van oferir no va ser la de cap membre d'Unió Democràtica -que són els que originaven la notícia- sinó la de Núria de Gispert. O sigui, el periodisme al revés:  van donar prioritat i protagonisme informatiu a la conseqüència, abans que a l'origen que la va produir. ¡Ahh! Pobres Duran, Espadaler i companyia. De ser els socis de tota la vida han passat a ser els dolents de la pel·lícula.