Anàlisi
¿Referèndum o acord?
La crisi grega ha enriquit el nostre vocabulari. Primer es va popularitzar el terme Grexit, i ara li ha arribat el torn al Greferèndum. Davant la data límit del 30 de juny, el Govern grec va decidir enviar a casa la pilota de les seves negociacions amb l'Eurogrup. Va prometre convocar un referèndum diumenge que ve perquè els ciutadans grecs es pronunciïn sobre l'última proposta de l'Eurogrup. Però davant el risc de Grexit, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va remetre ahir una proposta d'acord per estendre el rescat actual a canvi que Tsipras retirés la convocatòria de referèndum o fes campanya pel sí. Ahir a la nit, la consecució de l'acord i la seva aprovació a l'Eurogrup penjaven d'un fil, i es plantejaven dos escenaris principals: Greferendum o aGreecement (acord).
És sabut que els referèndums els carrega el diable, i el del 5 de juliol encara més. Després de llargues i infructuoses negociacions, Tsipras va entendre que havia de rebre el mandat directe dels seus ciutadans per validar unes demandes contràries a aspectes fonamentals del seu programa electoral. Al mateix temps, l'escenificació de Varufakis (es va aixecar de la taula de negociacions dissabte passat a l'Eurogrup) i la seva petició d'extensió del programa de rescat fins a la data del referèndum van ser percebudes per part de les autoritats europees com un xantatge. Poc va trigar Juncker a expressar el seu desig que els grecs votin sí el dia 5, lligant d'aquesta manera la permanència de Grècia en l'euro al resultat afirmatiu en el referèndum. Per la seva part, Tsipras va anunciar que el seu partit faria campanya pel no, amb l'esperança que un nou mandat popular reforci les opcions negociadores de Grècia.
Resultat interpretable
Notícies relacionadesSi se celebra el Greferèndum, cal preguntar-se si diumenge els ciutadans grecs s'estaran realment pronunciant sobre el contingut de les negociacions. La redacció de la pregunta suposa un desafiament a les regles bàsiques d'un referèndum: pregunta simple i resultat clarament interpretable. Més que una anàlisi detallada de les bondats de cadascuna de les opcions, els partidaris del no estaran esgrimint un atipament de Brussel·les i el rebuig a les polítiques d'austeritat, el suport a les seves autoritats nacionals o el desig d'una Europa millor. Els del sí rarament estaran donant el vistiplau a l'agenda austeritària, sinó que voldran evitar el Grexit i fins i tot la sortida de Grècia del conjunt de la Unió Europea.
En cas d'acord d'última hora, el Govern de Tsipras podria veure's en dificultats per vendre'l a casa. L'extensió del rescat comportaria alts nivells de condicionalitat, i per tant l'oposició interna i l'empipada dels manifestants de la plaça de Syntagma augmentarien (encara més si es desconvoca el referèndum). Que Alemanya doni el seu vistiplau també depèn que no s'hagi cedit massa en la reestructuració del deute grec o la independència del BCE. Probablement es tracta d'un aGreecement amb peus de fang, capaç de trontollar davant la pròxima data límit de la crisi grega.
