Enfonsar l'economia i trencar la unitat política

Tunísia ha patit dos atemptats terroristes en poc més de tres mesos que tenen trets comuns. L'objectiu: el turisme, un pilar fonamental de l'economia i carta de presentació d'una societat oberta al món. El perfil dels atacants: homes joves de nacionalitat tunisiana, un element difícil de pair per a un país que presumeix de tolerància i modernitat. I l'arma: un kalàixnikov, el fusell soviètic omnipresent a les zones de conflicte des del 1949. A això s'hi han d'afegir unes dades que ens ajuden a comprendre el context en què es produeixen els atemptats i quins poden ser els efectes.

a) Més de 200.000 víctimes. Aquest és el balanç no oficial de morts de la dècada negra a Algèria d'enfrontament entre grups islamistes i forces de seguretat dels anys 90. Les societats magribines segueixen traumatitzades i aquest record aflora sempre que es produeix un atemptat a la regió. A més a més, alguns grups terroristes que operen al Magrib i el Sahel tenen arrels en grups armats que van sorgir a Algèria fa més de vint anys.

b) 459 quilòmetres de frontera entre Tunísia i Líbia. Es calcula que hi ha prop de 1.700 grups armats operatius a Líbia, alguns dels quals han jurat lleialtat a l'Estat Islàmic. També preocupa l'augment d'armes en circulació. A Tunísia és habitual sentir que mai havia sigut tan fàcil i barat comprar un kalàixnikov al mercat negre.

c) 3.000 combatents tunisians s'estima que s'han desplaçat a Síria i l'Iraq per allistar-se a les files d'Estat Islàmic o d'altres grups radicals. És un dels contingents més nombrosos, una dada preocupant tenint en compte que el país té poc més de deu milions d'habitants. S'hi han de sumar els que s'hagin pogut desplaçar a lluitar a Líbia, una dada sobre la qual encara no hi ha estimacions fiables.

d) El sector turístic representava el 2014 un 7,4% de l'economia i donava feina a 224.000 tunisians. Unes xifres que s'han de doblar si s'hi inclou l'impacte indirecte. Encara no s'han recuperat els nivells anteriors a la Primavera Àrab, i després dels dos atemptats del 2015 les perspectives són pèssimes. Cap país pot permetre's el luxe de veure com s'enfonsa un sector econòmic clau però Tunísia encara menys. L'economia està estancada amb un creixement del 2%, insuficient per pal·liar un atur superior al 15%.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

e) 200 vots de 216 és l'amplíssim marge amb el qual es va aprovar el 2014 la nova constitució a Tunísia. Un missatge de compromís democràtic i una aposta pel consens i la inclusió per tirar endavant la transició. L'antítesi del que persegueix el terrorisme.

L'atemptat de divendres passat no és en absolut un fet aïllat. El terrorisme té arrels locals i ramificacions regionals, s'aprofita de la inestabilitat dels països veïns i té per objectiu enfonsar l'economia, desestabilitzar una democràcia jove i partir la unitat política i social.