La sostenibilitat del planeta
Les reserves de la biosfera
La gestió i protecció de la biodiversitat necessita instruments legals que vetllin per la seva pervivència
La biodiversitat continguda en un territori ha esdevingut no només un món de curiositats naturals, sinó una expressió del seu estat de salut ambiental. La seva protecció i gestió necessita d'instruments legals que vetllin per la seva pervivència. Una eina de caràcter universal per a aquest abast són les reserves de la biosfera que, sense obviar les figures de protecció a escala local i regional, amplien la perspectiva de la conservació.
Les reserves de la biosfera, que estan coordinades a partir del Programa MaB (Man and Biosphere) de la Unesco, són àrees representatives dels territoris i paisatges de la Terra, d'ambients terrestres, costaners i marins. Tenen com a principal objectiu conciliar la conservació de la naturalesa i el desenvolupament socioeconòmic.
LES RESERVES de la biosfera compten amb una superfície suficient per poder complir amb les funcions bàsiques i de contenir les àrees de zonificació requerides. Sovint els seus límits coincideixen i poden tenir de base logística una figura de protecció, com un parc natural. A Catalunya en tenim un exemple notori: és el cas del parc natural i reserva de la biosfera del Montseny.
Formen una xarxa mundial que facilita l'intercanvi d'informació en relació amb la gestió i la conservació dels recursos naturals. Des dels seus orígens, el 1976, la xarxa mundial de reserves de la biosfera ha anat ampliant-se fins a les 631que existeixen actualment en un total de 119 països. Donat l'elevat nombre de reserves existents a nivell mundial, s'han creat xarxes més reduïdes: EuroMaB (països d'Europa i l'Amèrica del Nord), IberoMaB (Llatinoamèrica, Espanya i Portugal), AfriMaB (països africans), EABRN (països de l'Àsia Oriental) i ArabMaB (països de l'Orient Mitjà de parla àrab).
En aquesta línia, recentment s'ha aprovat per part de l'assemblea general de la Unesco, el Centre Unesco per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, ubicat al castell de Castellet i la Gornal (Barcelona), seu de la Fundació Abertis, que té l'objectiu d'esdevenir el centre de trobada de les reserves de la biosfera de tota la regió mediterrània. La seva finalitat principal és la creació de la xarxa de reserves de la zona, que permetrà establir relacions entre les de les dues ribes del Mediterrani; així com enfortir la investigació sobre les grans temàtiques ambientals actuals a la citada regió.
Les reserves de la biosfera tenen l'objectiu de desenvolupar les funcions de conservació, suport logístic i desenvolupament. Aquestes tres funcions són complementàries i interdependents. Així, la conservació està orientada a preservar la biodiversitat i els seus ecosistemes. El desenvolupament ha de fomentar un model social i econòmic sostenible que permeti la coexistència dels valors naturals i culturals. I en relació amb el suport logístic, les mateixes reserves representen un espai únic per a la investigació científica i són elles mateixes un recurs educatiu per al desenvolupament d'activitats educatives i pedagògiques.
Per al compliment d'aquestes funcions, les reserves de la biosfera s'organitzen en tres zones interdependents. Les zones nucli comprenen, en primer lloc, àrees d'ecosistemes molt poc alterats i amb un nivell de protecció a llarg termini coincident amb un espai natural protegit preexistent. Les activitats a les zones nucli han de resultar compatibles amb la conservació de la biodiversitat.
Les zones coixí, mentrestant, circumden la zona nucli i permeten un ventall més ampli d'activitats, compatibles amb la conservació de la zona nucli com és la investigació experimental i les activitats educatives, de turisme o d'oci. I per últim, les zones de transició constitueixen la part externa de la reserva de la biosfera, on es concentren els assentaments i la majoria de les activitats humanes.
Les poblacions locals són una part essencial de les reserves de la biosfera no només pel seu coneixement, sinó també perquè d'elles depèn la conservació dels recursos naturals. Per tant, implicar la societat en els processos de gestió i de presa de decisions resulta imprescindible per assegurar el futur de la mateixa reserva.
El citat model participatiu aspira a constituir un referent on emergeixin experiències i models de sostenibilitat social, econòmica i ambiental efectiva. Geògraf i naturalista. Coordinador del Centre Unesco - Fundació Abertis per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis.
