L'Europa necessària

El meu respectat company Josep Oliver va publicar el 18 de juny en aquesta pàgina d'Opinió un article titulat El fracàs d'Europen què analitzava alguns dels problemes no resolts que està afrontant la Unió Europea actual: el problema que s'està arrossegant amb Grècia amb les seves múltiples facetes internes i externes; l'eventual sortida del Regne Unit de la UE si el referèndum proposat per David Cameron finalment es porta a terme i es vota en el sentit que ni el mateix Cameron sembla desitjar, etcètera. Jo subscric els dubtes d'Oliver respecte a la falta de rapidesa en la presa de decisions que fa que la UE no sigui percebuda per la ciutadania com una màquina eficaç, però crec que no podem parlar de cap manera del fracàs d'Europa.

La integració europea és una història d'èxit. La UE ha rebut el Nobel de la pau per evitar noves guerres entre els seus estats membres. La Unió Europea ha permès resoldar els països europeus de l'est i de l'oest que durant 40 anys havien estat dividits pel teló d'acer. La integració europea ha generat un efecte crida que ha fet que dels seus sis membres inicials hàgim arribat ara a 28 estats membres. Hi ha hagut, doncs, una demanda d'Europa que no van poder ni tan sols imaginar-se els pares fundadors del projecte europeu: Schuman, Monnet, Adenauer, De Gasperi... Avui dia aquesta demanda d'Europa segueix viva i són diversos els estats que estan en negociacions per entrar a la UE.

La construcció de l'Europa Occidental a través del que inicialment va ser només la Comunitat del Carbó i de l'Acer, la Comunitat Europea i l'EURATOM, i que és ara la Unió Europea amb una moneda comuna per a 18 dels seus estats membres, ha tingut, és cert, alts i baixos d'eurooptimisme i europessimisme i en molts moments l'edifici europeu ha semblat trontollar: la impossibilitat de crear la Comunitat Europea de Defensa, els vetos de De Gaulle en la seva actitud de cadira buida i el seu boicot a l'ingrés de la Gran Bretanya, les manipulacions de la senyora Thatcher per rebaixar la contribució britànica a les finances europees, les dificultats per integrar l'agricultura espanyola en el concert europeu durant les negociacions d'adhesió (que es van iniciar el 1985 i de les quals ara celebrem els 30 anys) el fracàs en l'intent de posar en marxa una Constitució per a Europa arran dels referèndums negatius a França i Holanda, les dificultats per resoldre la crisi de l'euro i de Grècia que estem arrossegant des del 2008.

BALANÇ POSITIU

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Malgrat aquestes contrarietats la integració ha anat avançant i acaba d'avançar més aquests passats dies quan el Tribunal Europeu ha sentenciat que les intervencions del Banc Central Europeu per lluitar contra la crisi de l'euro no són contràries als tractats. La integració europea ha passat, sí, per moments difícils i ha hagut d'anar corregint certs errors de dissenys, però el balanç és molt positiu. La Unió Europea és una història d'èxit i no la història d'un fracàs. La UE ha suprimit les barreres al comerç entre els estats membres alhora que ha donat accés als ciutadans a productes d'altres latituds. Ens hem obert al món i aquí tenim l'èxit exportador espanyol per ratificar-ho. Ara tenim lliure circulació de persones i capitals. Tenim una moneda comuna i un Banc Central Europeu, i les nostres universitats s'han acostumat a transnacionalitzar-se a través de programes europeus d'investigació. Hi ha hagut també avanços en qüestions de medi ambient, política industrial i de la competència. La UE s'ha convertit en el primer donant mundial de suport a països en desenvolupament. Els nostres  estudiants erasmus s'han acostumat a pensar en termes europeus .

Els europeus necessitem la UE, ja que cadascun dels nostres països aïlladament no té prou força per si mateix per jugar en el concert mundial davant els avanços de la Xina i altres països emergents. Els 500 milions de ciutadans que som no arriben al 7% de la població mundial i no podem aspirar a l'autosuficiència en alguns temes tan importants com l'energia, la R+D o el proveïment de moltes de les matèries primeres que necessitem. Necessitem de la Unió Europea per afrontar de forma mancomunada la nostra relació amb la resta del món i per impulsar accions europees en què la suma de tots té sempre més impacte que les accions separades dels respectius estats membres. Una Europa eficaçment integrada és, avui, més necessària que mai.