Víctimes i beneficiaris dels premis Tony

El primer diumenge de juny de cada any Broadway viu la seva gran nit: l'entrega dels premis Tony. D'aquesta cerimònia surten catapultats títols (els premiats) amb assegurança de pròsper futur i s'enfonsen irremissiblement d'altres (els no premiats), que l'endemà anuncien ja, sense contemplacions, la desaparició de l'obra en cartell. Així de radical. Així de dur.

Decisions tan fulminants tenen molt a veure amb la retransmissió de la gala per televisió a tot el país. Sense arribar a les audiències dels Oscars, els Tony aconsegueixen reunir, malgrat tot, al davant de la petita pantalla, els amants del teatre (una audiència de set milions, aquest any), que esperen ansiosos un veredicte en què confien a ulls clucs. És com si una veu sobrenatural els assenyalés en la ruleta el número al qual han d'apostar els seus estalvis. Anar al teatre a Nova York és car, molt car (una mitjana de 150 dòlars l'entrada), i l'aficionat vol totes les garanties en el moment de decidir en quina taquilla diposita la seva confiança.

Víctimes de l'últim veredicte, en què no van aconseguir els premis que esperaven, dos grans musicals, Gigi i The Visit, han anunciat el seu tancament immediat. Aquesta mateixa setmana. Altres no han fet sinó confirmar el favor del qual gaudien. The curios incident of the dog in the night-time, que bat rècords de taquilla (com ha fet al Lliure de Gràcia i seguirà fent la temporada que ve) es va emportar el Tony a la millor funció. Cap sorpresa. Ja havia aconseguit tots els premis possibles a Londres el 2013. És el mateix cas de Skylight (familiar als espectadors d'aquí com a Celobert, al Romea primer i al Goya després), que va obtenir el Tony a la millor reestrena.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El premi gros per excel·lència és el de millor musical. I és aquí on s'ha produït la revolució: el Tony ha sigut per a Fun Home, un petit musical amb nou actors, sense cos de ball, sense grans noms, gairebé sense escenografia, però amb una història de la qual no se surt indemne: el despertar sexual d'una adolescent que lluita amb el descobriment de les seves inclinacions lèsbiques i el record del seu pare, que va arribar al suïcidi després de molts anys d'ocultar la seva pròpia homosexualitat.

Basada en fets reals: publicades en còmic, dibuixades per ella mateixa, les memòries d'Alison Bechdel, traduïdes al català i al castellà (La Magrana / Reservoir), són des de fa temps a les nostres llibreries.