El conflicte del Pròxim Orient
Una reacció desproporcionada
L'Exèrcit israelià ha adoptat com a norma d'actuació el menyspreu per la vida dels palestins
La guerra de Gaza de l'estiu del 2014 va ser la més violenta i destructiva a la Franja en els últims anys. Segons l'ONU, hi van perdre la vida 72 israelians i 2.200 palestins. L'actuació de les Forces de Defensa d'Israel (FDI, l'Exèrcit israelià) va fer malbé o va destruir 18.000 vivendes i va deixar sense sostre 100.000 palestins.
La proporció de mort i destrucció no té precedents en els enfrontaments que va protagonitzar Israel a Gaza abans, i és resultat del canvi, en els últims anys, de la manera com les FDI dirigeixen les seves accions de guerra. Aquest canvi va començar el 2005, quan el professor Asa Kasher i el general retirat Amos Yadlin van publicar el document Codi ètic per al combat del terror, que proposa canvis significatius i de llarg abast en els deures de les FDI per no danyar la vida d'innocents.
El document estableix una «escala jeràrquica de vides» de quatre etapes: la primera és la vida dels ciutadans israelians, després la dels soldats, i finalment la dels ciutadans de l'enemic i els seus combatents. Aquesta jerarquia indica que el deure suprem de l'Exèrcit és fer tot el possible per evitar el dany dels seus soldats, també a compte del dany a la vida de palestins de Gaza no implicats en combat.
Aquesta concepció va configurar la metodologia d'acció de les FDI a Gaza i va influir sobre l'ordre de disparar que van rebre els soldats en l'operació Marge Protector. En testimonis recollits per l'organització Shobrim Shtiká (Trencant el Silenci), un soldat va descriure aquestes ordres: «Les instruccions són, primer de tot, disparar sobre qualsevol identificat, estigui o no armat, sense distinció (…). A tot individu amb qui coincideixis per contacte visual se li dispara a matar». Instruccions similars es donen als soldats en tots els fronts.
A la base de la política de les FDI a Marge Protector hi havia a més la doctrina de la Dajia (regió del sud del Líban). En un reportatge del 2008, Gadi Aizenkot, llavors general de comando de la zona nord i ara comandant en cap de l'Exèrcit, va declarar sobre les noves normes i polítiques d'obertura de foc de les FDI a partir de la segona guerra del Líban: «El que va passar al barri de Dajia a Beirut el 2006 passarà en tota aldea en què es dispari sobre Israel. S'aplicarà una força no proporcional i s'ocasionarà un enorme dany i destrucció. Des del nostre punt de vista, no es tracta d'aldees civils, sinó de bases militars».
Més informació sobre aquesta política es troba en l'article del general retirat doctor Gabriel Sibony: «Immediatament, amb l'esclat del conflicte, les FDI hauran d'actuar amb celeritat, decisió i una potència desproporcionada davant l'amenaça i l'acció de l'enemic. Per danyar i castigar en una magnitud que obligui a processos de recuperació llargs i costosos».
La doctrina militar va incloure la destrucció causada sense relació amb un possible risc per a les forces o ciutadans israelians per fer-ne pagar el preu. En aquest sentit, un dels soldats va explicar: «Després de sortir vaig sentir una explosió. Vaig mirar i vaig veure un bombardeig, ens van dir que estava a punt de començar l'alto el foc, però volíem tenir l'última paraula abans de sortir (…). Ho vaig veure amb els meus propis ulls, és difícil no distingir una bomba de mitja tona que cau sobre una casa. Després d'això, tres bombes, i després cinc més, i vint».
Aquestes doctrines van regir les accions militars en el combat a Gaza. Les FDI van realitzar un canvi dràstic en les seves normes de combat. Valors com «la puresa de les armes» i «el valor de la vida humana», abans a la base del seu codi ètic, van perdre el seu valor.
La manera com vam actuar a Gaza és el resultat d'una política israeliana ben definida que va gaudir de justificació i fonamentació eticomoral. L'obertura de foc destructor que hi va haver s'ha d'entendre com a part del canvi en la modalitat de combat de les FDI i les seves normes. Aquest procés arriba al punt màxim a Marge Protector, i segons fonts autoritzades de l'Exèrcit seguirà regint en el futur.
Les FDI van establir un equip d'investigació per examinar les desviacions del protocol en l'operació. Però, com a soldat, jo vaig estar exposat durant el servei al mecanisme d'investigació de les FDI. Ara sóc membre de Trencant el Silenci, una organització que segueix des de fa gairebé 11 anys l'activitat de les FDI als territoris palestins ocupats. Sé que aquest mecanisme no pot investigar la política que va portar a les accions de les FDI i només pot culpabilitzar soldats rasos per episodis puntuals.
Notícies relacionadesFem una crida perquè es porti a terme una investigació seriosa i profunda dels fets de l'estiu passat a Gaza per un cos independent i extern a l'Exèrcit, amb facultats per investigar els caps de l'Estat i de l'Exèrcit que van conduir a aquesta política, i no solament els soldats.
Exoficial i excombatent de l'Exèrcit israelià i militant de Trencant el Silenci.
