Un compromís baix, una resposta tardana
El camí que va de les promeses a l'acció acostuma a ser llarg. Quan s'apaguen els focus i l'escenari desapareix de les portades, la preocupació i el compromís normalment també s'esfumen. ¿Pot ser que ja estigui passant això al Nepal, quan encara ni tan sols s'ha tancat la fase d'emergència?
Bona part de les ajudes que les Nacions Unides va sol·licitar per donar resposta a les necessitats de la població no s'han rebut. Probablement tampoc acabaran arribant mai. El més sorprenent és que els recursos hagin deixat de fluir quan tot just han passat tres setmanes i moltes de les històries d'aquella tragèdia segueixen esquitxant els mitjans.
El problema no és que la gent hagi perdut el seu instint solidari. Més aviat al contrari. Mentre els donatius afloren cap a les organitzacions internacionals, els governs han deixat d'entendre l'ajuda com una responsabilitat, per considerar-la com una despesa sense retorn. Per això potser convingui recordar algunes de les causes per les quals aquest compromís es revela tan baix.
Molts fronts oberts
Per començar, és el sistema el que no ajuda. Per naturalesa les emergències no es poden planificar. Només quan passen, l'ONU llança una crida per aconseguir fons de manera voluntària. El resultat és que la resposta sempre arriba tard, però, a més a més, amb molts fronts oberts, amb milions de desplaçats dels conflictes a Síria, l'Iraq i Líbia i la campanya recent per afrontar l'Ebola, molts països donants al·leguen fatiga i tanquen la caixa a l'espera que d'altres es comportin amb més generositat. És el cas d'Espanya, que només ha fet una donació al Nepal per calmar consciències, no per afrontar el patiment dels nepalesos.
Tampoc hi contribueix gaire que la injecció de recursos en una economia empobrida ofereixi moltes possibilitats de corrupció i d'abús de poder. La pressió per actuar ràpidament genera enormes reptes logístics i de coordinació que no sempre ofereixen garanties, però això no pot ser excusa per no actuar. De la mateixa manera que s'ha de demanar transparència i comptes clars al Govern del Nepal i a les Nacions Unides, mentre l'ajuda no arriba, l'efecte en les persones és devastador.
Notícies relacionadesPer fortuna per al Nepal, l'empatia dels donants amb les víctimes dels desastres naturals és més gran que en els conflictes. Sense menysprear el gest solidari, la possibilitat que demà ens pugui passar aquí ens empeny.
Per tot això, els donatius que la societat està bolcant generosament en les organitzacions internacionals cobreixen en aquests moments la part que no aporten els governs. No és la solució, però de moment, per a milers de famílies, suposen la diferència entre la dignitat i la desesperació, i a vegades també entre la vida i la mort.
