Junts fem camí

Aquestes eleccions municipals són una gran ocasió per sortir a trobar a la gent. En directe, sense intermediaris. Per anar als seus barris, als seus pobles, a les seves ciutats, passejar-hi, trepitjar-les amb la sola de les sabates. Per parlar directament amb homes i dones de tot arreu i de tots els colors i maneres de pensar. Ho faig molt regularment, però una campanya electoral d'aquestes característiques proporciona un marc ideal per explicar, escoltar, atendre, raonar, reconèixer el que no s'ha fet bé, convèncer i anotar idees dels altres per a la pròpia reflexió.

A la nostra formació política, Convergència i Unió, hi ha una llarga tradició de fer el que se'n diu porta a porta, que és anar casa per casa per explicar el que hem fet en la nostra acció política, però sobretot per escoltar i atendre el que els nostres conciutadans ens vulguin dir. Ho fem sobretot a les municipals. És per això que he decidit embarcar-me en una escolta activa nacional i implicar-me en una pila d'actes. En la primera setmana de campanya he passat per Sitges, Tarragona, Valls, Calafell, el Vendrell, Sant Just Desvern, Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Mollet, Granollers, Vic, Sabadell, Isona, la Pobla de Segur, Tremp, Gandesa, Deltebre, Amposta, Vilafranca i Lleida. Així per sobre, han estat més de 1.200 quilòmetres en vuit dies.

Aquest cop hem volgut que fos diferent, perquè moltes coses han canviat. Són actes senzills, passejades, per tal de parlar amb tots els que s'acostin. Intentem anar més enllà del clàssic míting, i allà on és possible el substituïm per una conversa amb el nostre candidat o candidata local. I que sempre hi hagi temps perquè qui ho vulgui es pugui acostar per parlar. Amb poc protocol, prenent alguna cosa a peu dret, que és la millor manera perquè les persones s'acostin i puguem parlar.

¿Què he detectat, què preocupa la gent? ¿De què parlem en aquestes trobades? Bàsicament, tres coses: que hi hagi feina, el manteniment de l'Estat del benestar, i el gran procés per la llibertat de Catalunya.

Els ajuntaments tenen un paper clau en el foment de l'activitat econòmica. La seva actitud pot ser decisiva a l'hora que un inversor prengui la determinació, també decisiva, d'instal·lar-se o no en un municipi del nostre país. Que hi hagi feina i que els salaris siguin millors és la primera preocupació de la gent i també la nostra. Les dades de l'atur continuen sent molt altes, però hi ha una clara tendència de canvi: sumem 21 mesos seguits de disminució de l'atur. En els darrers mesos hem tingut notícies molt positives de grans inversions al nostre país per part d'empreses molt potents. Cal que això continuï. Per això em preocupen alguns discursos que sento extremadament crítics amb l'activitat econòmica: no troben bé el turisme, el congrés mundial de telefonia mòbil... I jo penso: ¿com creuen que es genera la riquesa necessària per assumir la despesa pública que tenim? El turisme crea només a la ciutat de Barcelona 120.000 llocs de treball. Cal que ens comparem amb països com Àustria o Dinamarca, que quan van malament tenen els nivells d'atur que tenim aquí quan anem bé.

La gent amb qui parlo també està preocupada per la salut, l'ensenyament i els serveis socials. Lliga amb el primer apartat, perquè a Europa els països amb un Estat del benestar potent són de base industrial. Aquí explico clarament que hem estat capaços de salvar els nostres serveis socials i fer-los funcionar amb menys recursos, i que no tothom hauria tingut la decisió que cal per fer-ho. Tothom està ben atès al nostre país, i en alguns àmbits hem estat capaços de millorar, com en les llistes d'es­pera.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Feina i benestar estaran molt més assegurats i al nivell d'Àustria o de Dinamarca si podem tenir els mateixos instruments que ells. Aquests dies estem veient el mal ús que fa l'Estat espanyol dels seus poders, qüestionant la presència del català a l'escola, la integritat i honestedat de la nostra policia, i fins i tot la llibertat d'expressió que suposa penjar la bandera que un vulgui. Això ho dirimirem al setembre, però està clar que el procés per la llibertat de Catalunya anirà molt millor amb els ajuntaments al costat empenyent, com vam veure a l'acte que va reunir el 95% dels ajuntaments catalans al Palau de la Generalitat al costat del dret a decidir.

Això dic a la gent amb qui parlo. Que val la pena apostar per gent que construeix, i no gent que només critica; que si la nova política és no poder donar una abraçada a qui pensa diferent de tu, que se la quedin; que una cosa és portar l'etiqueta de progre, i l'altra fer progrés. I que junts podem arribar on ens proposem.