Els reptes de l'economia catalana

Una política industrial de consens

El nou model del segle XXI demana canvis profunds, no només sectorials, i un gran acord de país

3
Es llegeix en minuts
Una política industrial de consens_MEDIA_3

Una política industrial de consens_MEDIA_3 / MONRA

Quan les dades macroeconòmiques mostren símptomes positius seria incomprensible que no fóssim proactius en política econòmica per establir mesures que consolidin la tendència i reforcin una estratègia de país per equilibrar els diferents components del creixement. Més enllà de la incidència positiva de factors exògens, encara hi ha dèficits a corregir per evitar el possible efecte recaiguda. Entre aquests, els laborals, els socials i els industrials. Uns han d'abordar-se superant els negatius efectes de la reforma laboral (precarietat i afebliment de la negociació col·lectiva), fent del salari motor de l'activitat econòmica i creant ocupació de qualitat per modernitzar el teixit empresarial.

Cal, també, reforçar la redistribució i garantir la protecció social, perquè la cohesió social és clau per al desenvolupament econòmic i social. Però si mantenim intocables els dèficits industrials correm el perill que siguin una rèmora per a l'economia, al reproduir l'esquema de creixement previ a la crisi, potenciant desequilibris sectorials i dependències del sistema financer.

Necessitem l'impuls de polítiques industrials actives, des de la responsabilitat del Govern, però amb potents mecanismes de diàleg i concertació social, per garantir-ne l'impuls cert i els compromisos estratègics. Malauradament tenim un balanç no gaire galdós dels compromisos industrials de l'actual Govern. L'anterior legislatura va aprofitar la llei òmnibus per suprimir la llei d'indústria i el Consell d'Indústria. Però fa dos anys, mercès a la pressió d'organitzacions empresarials i sindicals, el Govern va acordar crear el Consell Català d'Empresa, com a organisme de participació institucional i de diàleg social, per a l'impuls de la indústria i la promoció d'unes polítiques actives que ajudin a adaptar les empreses als canvis estructurals i facilitar la inversió en el sector productiu.

El balanç és força negatiu. El Govern de Catalunya, amb el conseller Puig al capdavant de les polítiques industrials, ha oblidat el valor essencial de l'acord i del diàleg social i ha dificultat la implicació dels agents socials i dels actors de la societat civil en la definició i la construcció d'una política industrial de país. El Consell Català d'Empresa és una mera instància d'informació de polítiques prèviament decidides i d'acompanyament a la iniciativa de determinades empreses o sectors empresarials. S'obvia el veritable debat que, en el si del Consell Català d'Empresa, s'ha de donar sobre les prioritats i necessitats pressupostàries per impulsar el que es va signar l'any 2013 en l'acord pel diàleg social permanent. Tant en la presentació pública, el 29 d'abril passat, de les 158 mesures d'impuls dels set àmbits industrials estratègics (per cert sense cap compromís de dotació econòmica que els garanteixin), com en la tramesa de la llista d'inversions enviada per al finançament del pla Juncker, ens trobem davant d'iniciatives sense cap debat previ en el Consell Català d'Empresa. El Govern s'estalvia el consens amb els agents socials i econòmics, però al mateix temps fa perdre eficàcia a la seva pròpia acció de Govern que no s'inscriu en una estratègia de país compartida.

Notícies relacionades

El PIB està creixent, però les mesures de devaluació interna que s'han utilitzat per frenar la recessió han fet augmentar la desigualtat i la pobresa, han afeblit encara més el teixit productiu i han congelat la inversió necessària per millorar els factors de productivitat de la indústria. Si volem parlar de sortida de la crisi necessitem capgirar aquesta situació, corregint els desequilibris estructurals de l'economia catalana. Catalunya sortirà de la crisi quan haguem reconvertit el sector industrial cap a les activitats tractores del canvi tecnològic. El nou model industrial del segle XXI demana canvis profunds, no només sectorials, sinó sobretot en el concepte d'una nova economia (circular) que utilitzi eficaçment els recursos, basada en un altre model energètic i enfocada més a l'ús i al servei que al consum i el producte.

Per a CCOO reequilibrar els pesos de l'economia catalana i fer créixer la indústria només és possible amb un gran acord de país, subscrit entre totes les forces parlamentàries i els agents socials i econòmics. Com bé diu la plataforma Més Indústria, cal abandonar definitivament la visió curt-terminista i partidària que domina en el Govern a favor d'un consens ampli que permeti situar les polítiques industrials, no com un capítol més, sinó com el nucli de l'estratègia econòmica per als propers 10 anys. Joan Carles Gallego és secretari general de CCOO de Catalunya, i José Cachinero, secretari d'acció sindical i política sectorial de CCOO de Catalunya.