És la formació, estúpids!
Les inversions que els governs, les empreses i els propis treballadors fan en formació son fonamentals tant en la millora de la productivitat i competitivitat del teixit productiu com en la seguretat de les persones davant el risc de perdre la feina. No hi ha millor inversió per a una societat que aquella que millori capacitats, competències i coneixements dels seus ciutadans. Ho sabem de fa temps i la crisi ens ho ha tornat a demostrar: a més nivell formatiu menys possibilitats de perdre la feina, a menys nivell formatiu més probabilitats d’estar aturat durant una llarga temporada. Si, a més, posem els llums llargs i adivinem les conseqüències de la nova revolució tecnològica en marxa en el món laboral; amb la desaparició de professions i activitats destruïdes per la tecnologia i alhora la irrupció de noves professions i activitats promogudes per aquestes mateixes transformacions tecnològiques. Cal que assumim que tota la política de formació vinculada a l’ocupació és estratègica com a país i acaba definint un determinat model de societat.
Avui, el principal repte polític que tenim com a país en matèria formativa té a veure amb la polarització educativa de la població. Hi ha un nombre excessiu i desproporcionat de persones que han abandonat de manera prematura el sistema, existeix una escassetat de persones amb formacions mitjanes i un pes de la població amb formació superior, que ara per ara, no es correspon a les capacitats del model productiu d’oferir feines i salaris adequats als seus nivells educatius. Un panorama certament complex i que ens ajuda a entendre els nostres problemes en el mercat de treball, especialment per als joves.
Des d’aquest darrer punt de vista, val la pena recordar que un 55% de les persones aturades no tenen el batxillerat complert i que només un 16,7% dels aturats havien fet un curs de formació. Masses persones aturades, doncs, amb poca formació i un sistema de formació per als aturats que no es capaç de cobrir totes les necessitats, conformen un panorama altament preocupant. Per aprofundir en aquest argument val la pena fer una ullada a les dades que aportava Florentino Folgueroso, en una entrada al blog “Nada es Gratis”; són certament inquietants.
Per altra banda, de cara el futur i tenint en compte les enormes transformacions que la tecnologia provoca i provocarà, el nivell formatiu de les persones serà més rellevant: el 60% de les feines seran per a treballadors amb educació universitària o de formació professional superior, mentre que les opcions per a nivells educatius baixos seran escasses, segons un darrer estudi del IVIE.
Des d’aquest punt de vista, la recent reforma del sistema de formació professional per a treballadors i persones aturades que ha aprovat el PP és una gran decepció, una nova oportunitat perduda i un nou retrocés en la capacitat des de Catalunya de dissenyar un model català de formació professional integral, que respongui a les demandes de les nostres empreses, que garanteixi el dret, efectivament, dels treballadors a la formació durant tota la seva vida i que permeti integrar el conjunt de les polítiques de formació professional.
La reforma que el Govern del PP promou recentralitza i colla, una vegades més, les capacitats de dissenyar i gestionar des de Catalunya un model propi, ben travat amb els interlocutors socials catalans, clarament vinculat a les necessitats d’un teixit empresarial conformat per microempreses i pimes i perfectament en sintonia amb els esforços que des del Govern s’estan fent en la difusió i promoció de la formació professional reglada, en general, i en la formació dual en concret.
Notícies relacionadesPerò, a més, el model espanyol sembla renunciar a una efectiva vinculació entre la formació i les necessitats de les empreses -en especial les pimes-, ni a garantir-ne la seva qualitat, ni tampoc a estimular per la via de la fiscalitat els esforços formatius suplementaris que puguin fer empreses i treballadors. Tampoc contempla la formació per emprendre i crear empreses, ni parla en cap moment de la necessària vinculació amb el sistema universitari…
Una reforma, doncs, molt marcada pels escàndols provocats pel malbaratament i la corrupció associada a les gestió dels recursos de la formació continua i ocupacional, serà un nou pedaç que no ens dotarà de les eines que necessitem per a garantir la prosperitat i el progrés de tots, que sabem que depèn, sobretot, de les inversions que fem en l’educació i la formació de les persones.
