2
Es llegeix en minuts

El dolor i l'estupor que l'accident de Germanwings ha provocat ens ha de portar a reflexionar sobre el context professional i personal en què ens movem actualment.

Estem sotmesos a una pressió i estrès permanents, disposem de menys temps per disfrutar de relacions personals i familiars i vivim de forma cada vegada més aïllada. En definitiva, ens movem en un context social i laboral hostil i impersonal. Paral·lelament, s'està produint una pèrdua de valors professionals i humans al posar tot el pes del nostre desenvolupament com a societat en la tecnologia i no en les persones. Ens estem centrant en el desenvolupament de les competències tècniques i ens estem oblidant de les no tècniques, és a dir, aquelles relacionades amb les habilitats socials de cooperació, lideratge, comunicació i molt especialment les ètiques, que, no obstant, són essencials per a l'exercici professional i la gestió de recursos i persones.

Si aquests factors són importants per a qualsevol, independentment de la seva qualificació i exercici, no hi ha dubte que ho són més encara en el cas d'aquelles professions que tenen responsabilitat sobre la vida i el benestar dels altres. La formació, entrenament i exercici professional han de reunir les millors condicions possibles, però en el cas dels pilots la selecció i el nivell de preparació previ a l'accés a la professió, la formació inicial, i l'entrenament recurrent durant la vida laboral han retrocedit, pressionats per un mercat competitiu que ha crescut a qualsevol preu.

Però quan parlem de seguretat, el preu que es paga per aplicar visions curtterministes i polítiques de mínims és massa alt. Recentment l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) va publicar un informe afirmant que la imminent escassetat de pilots representa potencials riscos de seguretat per al sector aeri, en bona mesura a causa de la falta d'instructors qualificats i del descens en el grau d'experiència dels comandants.

Notícies relacionades

La solució a aquest deteriorament passa per potenciar i millorar la formació dels pilots en totes les seves fases, invertir les polítiques de recursos humans de les aerolínies i comptar amb autoritats aeronàutiques sòlides i competents que supervisin adequadament els múltiples i complexos processos del sector aeri. Ha arribat el moment de revertir una deriva que converteix els professionals en computadores, que confon formació amb ensinistrament, que menysprea l'experiència i que ha deixat pel camí valors i principis essencials.

La pèrdua de tantes vides humanes i el dolor generat no poden quedar-se sense respostes, però no és el moment de buscar solucions cosmètiques o exagerades, sinó de fer una anàlisi a fons dels problemes detectats i adoptar mesures que realment serveixin per reforçar la seguretat aèria i el servei que prestem als usuaris del transport aeri.