Compte enrere a la BWR

«Ja falta menys, ja falta menys». El Gerard [Marín] i jo ens animem amb aquesta frase en aquests dies de navegació de cenyida. Tenim el vent de cara i això significa que l'avanç és bastant penós, perquè és lent -difícilment superem els 11 nusos-, perquè és incòmode i perquè no fem rumb directe cap a l'estret de Gibraltar, el nostre pròxim objectiu.

No és fàcil gestionar aquesta última setmana. Per un costat hi ha les ganes d'arribar després de més de 86 dies al mar (arrosseguem molt de cansament acumulat). Després, tenim la situació meteorològica, que no ens dóna opcions tàctiques per intentar retallar milles al Neutrogena. Anem amb rumbs semblants, velocitats similars… Sembla com si estiguéssim en un embús, avançant lentament, un darrere l'altre. I per acabar la incomoditat: la proa del Gaes va amunt, avall, amunt, avall, amunt, avall donant cops cada onada… donant forts cops. Un dels cops de la proa, especialment fort, em va sorprendre fa uns dies i em va fer volar pels aires, amb tan mala sort que al caure tenia la cama girada del revés. ¡Quin mal! Vam contactar amb el servei mèdic de la clínica Quirón-Teknon que tenim a la nostra disposició i segons la doctora Gualis tinc, molt probablement, una distensió de lligament al genoll. M'ha prescrit fred, antiinflamatoris i repòs. El Gerard em va immobilitzar el genoll encanyant-lo perfectament i queda al comandament per ara. Faré cas de la doctora, em vull recuperar aviat per poder saltar a l'arribada.

Llegendes de la vela

Hem dividit el retorn a Barcelona per etapes. Després de superar les Canàries, li arribarà el torn al sempre temut estret i, finalment, l'arribada a Barcelona. Les últimes 700 milles de la regata al Mediterrani, amb trànsit marítim, vents traïdors i més de 23.000 milles a l'esquena, no seran senzilles. No serà el moment d'abaixar la guàrdia.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Pel que fa a la victòria del Cheminées Poujoulat, que va arribar dimecres passat, no podem fer res més que treure'ns el barret i admirar aquests dos mestres. Tots sabem que Jean Le Cam i Bernard Stamm són unes llegendes de la vela oceànica, però una vegada més ho han demostrat i nosaltres ens n'alegrem molt. Han fet una regata coherent, prudent i encertada. Alguns diran que han tingut sort, però la sort apareix quan un està preparat i en el lloc adequat. La persistència, l'esforç i la constància en el propòsit és el secret del seu èxit.

Bons navegants i molt bones persones, no ens han fallat mai quan els hem demanat algun consell (i creieu-me que ho hem fet). Això és el que fa gran el nostre esport. La solidaritat entre els regatistes oponents és molt important, ja que tots lluitem contra un rival molt més poderós, la naturalesa. I encara que és cert que ningú regala res a la resta, hi ha un gran respecte entre tots nosaltres i intentem ajudar-nos en cas necessari. El Jean i el Bernard han sigut els grans líders d'aquesta Barcelona World Race i al Gaes ho celebrem per ells. ¡Chapeau!