Tu i jo som tres
Retrat infernal de Veneçuela
Retrat infernal de Veneçuela. /
Acaba d'emetre A-3 TV el reportatge que Alejandra Andrade ha fet sobre Veneçuela (En tierra hostil). ¡Ah! L'expectació era màxima. Havien escalfat aquest treball, prèviament, amb gran intel·ligència. La polèmica ja estava instal·lada abans que veiéssim el resultat. A La sexta noche de dissabte passat, en presència d'Alejandra, ja en van emetre fragments. També hi van intercalar opinions que van ajudar a incendiar encara més el debat, a l'estil d'aquell enginyós rodolí que vam escoltar fa poc a Un tiempo nuevo (T-5) i que va llançar el periodista veneçolà Nelson Bocaranda: «Nunca vino mejor que un anillo al dedo / que el apellido del asesor, ¡Monedero!». O sigui, que a casa ens vam posar a veure el reportatge immersos en un vendaval d'acusacions encreuades, un seguit de retrets a l'equip d'En tierra hostil -i a la cadena A-3 TV- per treure ara aquest retrat veneçolà. Segons aquestes veus crítiques, amb l'única finalitat d'erosionar Podem.
Home, la Veneçuela que ens ha pintat Alejandra és infernal. El clima d'inseguretat ha sigut constant. La narració, a l'estil dels angoixants suspensos de les novel·les de crims i màfies, ha anat marcant el to d'aquesta radiografia sobre la marxa. Llargues cues d'humils ciutadans davant de supermercats buits, sense oli, ni farina, ni sucre, ni res de res. Converses esgarrifoses amb un grup de segrestadors («Portuguesos, espanyols, europeus en general, són els que segrestem. Tenen euros. I si no paguen, mort: un tret al cap»). Entrevistes a espanyols que viuen a Caracas i que pateixen segrestos contínuament. Un gallec, Valeriano, nonagenari, que després de molts anys va aconseguir construir un petit bloc d'apartaments, «i ara els inquilins no em paguen, i em diuen que els apartaments ja no són meus». O sigui, a més de segrestos i morts, i falta d'articles bàsics, hi ha la por que confisquin la propietat privada.
Finalitzat el treball, ens van oferir entrevistes a Jorge Verstrynge, Bertín Osborne, Iñaki Anasagasti... A excepció de Verstrynge, tots van dibuixar Veneçuela com una apocalipsi. Bertín deia: «Hugo Chávez al principi va enganxar la gent que estava farta de veure corrupció. ¡Fins i tot jo l'hauria votat!». O sigui, encara que la paraula Podem no es va esmentar, l'advertència era inequívoca. ¡Ah! L'oportunitat, o l'oportunisme, d'aquest treball deixa la polèmica més encesa que abans.
