Quan la bellesa no és un grau

En els mitjans de comunicació i en el sector serveis, l'atractiu físic és un punt a favor en l'àmbit laboral. En els càrrecs directius, o en les professions liberals, hauria de ser irrellevant, ja que en aquests nivells es contracten o es promocionen les persones pels seus coneixements. No obstant, també aquí la imatge pot ser determinant, amb matisos. En el sector de l'oci, prima el físic: la bellesa i l'atractiu sexual. En el directiu o professional, els aspectes socials són més valorats: saber presentar-se i vestir, el do de gents, el poder de convicció i l'atenció al cos. En canvi, l'atractiu sexual pot rebre un sever càstig, per ser indecorós en aquests contextos, sobretot per a les dones. De fet, és el que passa.

Per la sociòloga Catherine Hakim, en el seu llibre Capital erótico, la bellesa sol ser causa de discriminació de gènere. Els estudis sobre decisions d'ascens deixen palès que l'atractiu femení és objecte d'una ambigüitat més gran que el masculí i la recompensa econòmica a l'atractiu és considerablement millor per a ells que no pas per a elles. Els homes atractius i les dones no atractives són vistos com més «masculins» i resolts i, en conseqüència, com a posseïdors dels atributs dels bons directius. Darrere d'aquest raonament subjau la premissa que la dona atractiva té més possibilitats de casar-se amb un triomfador, abandonant la seva pròpia carrera.

En un estudi de Harper B, «Bellesa, estatura i mercat de treball», es constata com entre les ocupacions liberals els homes atractius guanyen un 14% més que els no atractius, mentre que en les dones el diferencial és del 3%. L'altura també jugava a favor dels homes, amb un diferencial de 17% davant el 12% de les dones. Però en el sector serveis, l'altura és clarament discriminatòria: els homes alts guanyen un 34% més que els baixos i les dones altes perden un 3% davant les baixes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els jesuïtes, amb la seva fina inspiració, fa temps van descobrir la força de l'atractiu personal. En el seu llibre Suaviter in modo, fortiter in re: aparença i realitat en els jesuïtes primitius l'historiador Hopfl H. explica que, per entrar en aquest orde religiós, existia una rigorosa selecció per garantir que tots els sacerdots jesuïtes fossin, a més a més de convincents, personalment presentables.

L'aparença i l'atractiu són importants en el món laboral. Però no és un valor absolut. La intel·ligència i els estudis segueixen sent un factor determinant, factors que expliquen gairebé un 80% de l'èxit o el fracàs laboral, mentre que l'atractiu físic n'explica un 13%. És a dir, el gimnàs pot ajudar al nostre futur laboral, però la intel·ligència i l'estudi segueixen sent determinants. Fins i tot per ser boxejador. O catedràtic.