tu i jo som tres
¡Esprement l'avi, un cop més!
Ramón Basterra, l’avi d’Asunta, a ’Un tiempo nuevo’, de Tele 5. /
La setmana passada Un tiempo nuevo (Tele 5) va aconseguir superar per primera vegada La Sexta noche a base d'encabir en el programa -en teoria de debat polític- l'«esgarrifós» selfie d'Alfonso Basterra amb el taüt del cadàver de la seva filla, Asunta, assassinada. Van estar anunciant la macabra fotografia contínuament, durant dues hores. Van començar a publicitar-la morbosament a les deu de la nit i van acabar ensenyant-la, ¡per fi!, a les dotze tocades. O sigui, van practicar la seva habitual tècnica de l'ham per tenir el personal pendent d'ells. Aquesta setmana no han pogut repetir l'estratègia, perquè la nova exclusiva -¡la mare, Rosario Porto, també es va fer un selfie amb el taüt de la seva filla!-, aquest macabre document, no l'han pogut vendre com a exclusiva, perquè els informatius de la mateixa Tele 5 se'ls havien avançat i ja l'havien ofert anteriorment. O sigui, els havien trepitjat el selfie. ¡Càsum l'olla, quina pena!
Davant aquesta fatalitat van enviar una esquadra de reporters al domicili de Ramón Basterra, avi patern de la nena assassinada. ¡Ah! Aquest home gran, amable i bo, sempre és un recurs del qual es pot treure profit. Recordo que a finals de setembre del 2013 -aquí els ho vaig explicar- ja el van torpedinar amb les càmeres d'Abre los ojos y mira, que és el nom que llavors donava Tele 5 a la seva martingala del dissabte a la nit. Ara, un any i mig després, tornen una altra vegada a recórrer a l'avi. És a dir, tornen a furgar en els successos i el seu entorn familiar per recuperar audiència. Ben mirat, l'única fórmula que ha funcionat a Tele 5 en les seves nits sabatines és La noria. I quan es desvien d'aquell estil, l'espifien i hi han de tornar. Aquesta setmana han tornat a perdre davant La Sexta noche. Els aconsello que no es desanimin. Esgarrapant en els crims, sobretot si és el d'una menor -i si a sobre no està resolt- s'omplen hores de televisió fent conjectures, convocant psiquiatres forenses, analistes dels gestos... Els queden unes sessions molt entretingudes especulant amb malaltissa insistència i delectació.
I l'avi Ramón. ¡Ah! Aquest avi, tranquil i ingenu, creu que l'entrevisten buscant una llum, però no ha descobert encara que a la tele només busquen impacte i truculència. En aquesta ocasió l'han tret assegut davant del seu piano. En la pròxima segurament ja li faran tocar alguna melodia. Potser aquella que tocava amb la seva pobra néta Asunta. Sigui quina sigui, sonarà a rèquiem.
