Doules i dubtes

Infermeres i llevadores han advertit sobre l'intrusisme i els possibles riscos que comporta la figura de les doules. Aquestes s'han defensat recalcant que només ofereixen «suport emocional» a les embarassades. Més enllà de denunciar els casos de mala praxi, presents en tots els gremis, ens hem de preguntar per què hi ha dones que recorren als seus serveis. Les raons poden ser moltes, però hi ha una cosa evident: si hi ha embarassades disposades a pagar per un suport emocional és que senten que no el reben -o no de manera suficient- del seu entorn. Tradicionalment, aquest suport era assumit per les veteranes de la família i per les llevadores i metges. Per un costat, que les noves generacions estiguin més preparades professionalment potser les porta a no valorar prou els coneixements de les grans. Per un altre, n'hi ha prou de reunir un grapat de mares perquè relatin alguna mala experiència del seu embaràs. Des de parts programats per quadrar l'agenda del ginecòleg fins a la nul·la assistència en la lactància.

Acostumades a competir per un lloc de treball digne, a reivindicar la igualtat en tots els àmbits, de sobte, la maternitat irromp reclamant tota l'atenció. No sempre és fàcil. Ni ho és sotmetre's als canvis radicals d'un cos que la societat sacralitza, ni ho és acceptar que el rol de la teva vida canvia irremeiablement. La doula només és la constatació d'una inseguretat i de la dificultat per combatre-la.