25 maig 2020

Anar al contingut

Reciclatge com a motor econòmic

EL PERIÓDICO BARCELONA

El concepte d'economia circular guanya defensors. L'activitat relacionada amb la producció sostenible enfocada a l'ecodisseny, el consum responsable i el reciclatge n'acceleraran el creixement per la conscienciació social sobre el medi ambient i unes norma

Fa tan sols 20 anys, l'economia verda era únicament una activitat amb un gran potencial de creixement i de creació de llocs de treball. Es considerava com un espai econòmic o un jaciment de generació de llocs de treball mitjançant petites empreses que donaven resposta a la incipient preocupació pel medi ambient.

Ara, la llavor sembrada ha donat fruits en forma d'un sector econòmic que a Catalunya suma 28.000 llocs de treball en més de 1.000 empreses dedicades a la gestió de residus, davant de les 23 que existien l'any 1993. La força del sector, que suma el 6% del producte interior brut (PIB), encara té molt potencial d'expansió gràcies a la creixent conscienciació social sobre la necessitat de cuidar el medi ambient a l'hora de gestionar els residus i en la producció sostenible dels béns de consum. És el que es coneix com a economia circular, en què el reciclatge emergeix com un motor de l'economia verda.

En el nou paradigma econòmic, la producció està enfocada a reduir els residus i facilitar el seu reciclatge per reutilitzar-los com a materials per tornar a iniciar el cicle de producció a les fàbriques. La velocitat de desenvolupament i implantació d'aquest nou model d'economia circular s'està accelerant gràcies a la creixent exigència de la societat pel que fa a respecte al medi ambient i, en conseqüència, també de les legislacions reguladores, tant les de la Unió Europea, com les del conjunt d'Espanya, les autonòmiques i les municipals. Però la verdadera palanca de desenvolupament de la nova economia verda serà la generació d'una demanda social i econòmica a mesura que l'educació ambiental va calant en la societat.

Aquestes són algunes de les conclusions dels experts convocats pel fòrum +Debat d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per abordar la discussió sobre l'economia circular i tots els aspectes que se'n deriven.

Van participar en aquesta trobada Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya; Maria Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Antonio Barrón, director de Comunicació Corporativa i Màrqueting d'Ecoembes, Ignasi Puig, doctor en Ciències Ambientals i soci d'ENT Enviroment and Management, i Maria Dolors Álvarez del Castillo, subdirectora de Qualitat a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa-Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

EVOLUCIÓ DEL SECTOR

Un gran salt en els últims anys

Tots els participants en aquest debat reconeixen que s'ha progressat molt en un termini d'unes quantes dècades, encara que discrepen sobre el grau de desenvolupament de la nova economia circular. «És necessari afrontar el futur amb el concepte d'economia circular, en la qual el paper del reciclatge és important. Està contemplat com un dels eixos per a la transformació, juntament amb l'educació, la comunicació, el canvi de patrons en producció i consum i tot el que es refereix a la legislació. És un fet que l'economia o les formes de consum lineals s'esgoten. L'economia circular no és una qüestió de futur, ja ha començat», va destacar Antonio Barrón. «En el cas d'Ecoembes -afegeix-, hi estem de ple perquè el reciclatge és la línia principal juntament amb la prevenció. L'economia circular suposaria un potencial d'estalvi net a Europa de 600.000 milions, una reducció d'emissions del 2% al 4% i una creació de 600.000 a un milió de llocs de treball».

Segons el parer de Maria Assumpta Farran, «l'economia verda no és el futur, és el present. Ja estem en la transició d'un model econòmic basat a extreure matèries primeres, manufacturar-les, posar un producte al mercat, utilitzar-lo i rebutjar-lo». Però reconeix que el camí no és fàcil: «En l'economia circular el punt inicial i el final s'han de tornar a unir, encara que això no és fàcil perquè tenim una economia basada en l'extracció de matèries i perquè avui possiblement és més car reciclar en lloc d'extreure perquè no porta associats els costos ambientals que comporta».

L'expert Ignasi Puig considera que el debat es produeix en un entorn molt més ampli: «Quan es parla d'economia circular em vénen al cap imatges de la naturalesa i l'ésser humà, que ja la practicava fins i tot fa uns 200 anys. Es tracta d'imitar el que fa la naturalesa amb el cicle de l'aigua, el carboni, el nitrogen, el fòsfor, etcètera, i tots aquests cicles es mouen per l'energia solar. Ens equivocaríem si no veiéssim el debat de l'economia circular des del punt de vista de l'energia perquè és fonamental i perquè passar d'alguns fluxos lineals a circulars no serà barat, sinó que més aviat serà car». Segons el seu parer, encara queda molta feina per fer: «És cert que estem entrant en l'economia circular però de moment encara estem fent els primers passos. Miro al meu voltant i veig molts productes amb un destí que no serà el reciclatge, sinó un abocador».

Maria Dolors Álvarez del Castillo insisteix en el motor del canvi: «Estem immersos en la transició, però ja hi estem des de fa molt temps. Els nous models circulars han d'estar focalitzats en l'ús, cosa que s'està aconseguint en molts aspectes». Josep Maria Tost quantifica el salt dels últims anys: «El reciclatge ha evolucionat molt en el transcurs dels últims 20 anys des de ser un problema sanitari per la gestió de residus a ser un concepte clau. Hem passat d'un sector inexistent el 1993, amb 23 gestors de residus a més de 1.000 empreses avui amb 2.300 empreses més vinculades al transport de residus i uns 28.000 treballadors que representen el 30% de l'ocupació en medi ambient, genera un 6% del PIB que equival a uns 12.000 milions».

RECICLATGE

Els residus convertits en matèria primera

El reciclatge és una part fonamental de la cadena de l'economia circular, l'última baula. S'ha avançat molt, però també queda molta feina per fer. «A Ecoembes fa 17 anys que estem treballant en la cura del medi ambient a través del reciclatge, amb el qual s'ha arribat a taxes del 72% dels envasos que van al contenidor groc o blau i que gestionem», assegura Antonio Barrón. «En reciclatge total -afegeix- la taxa arriba al 32% a Espanya i al 40% a Catalunya. El reciclatge evita l'emissió de 14 tones de CO2 i estalvia energia, aigua i matèries primeres. Tot plegat ha portat a desenvolupar la infraestructura amb més de 550.000 contenidors, 94 plantes de classificació, rutes de recollida...i tot això mou 42.000 llocs de treball al voltant de la cadena de reciclatge».

Farran subratlla el paper de l'Administració com a agent facilitador de l'extensió del reciclatge. «La reintroducció de residus en el mercat no sempre és ben vista per la societat perquè d'entrada és desconeguda i hi ha certes pors al canvi, encara que en tenim exemples molt positius. L'Administració ha de fer que aquests processos siguin més fàcils».

Puig considera que «en el reciclatge hi ha un enorme marge de millora. «A Europa hi ha molta disparitat amb països que aboquen més del 90% i d'altres el 5%. Passa el mateix entre comunitats autònomes i municipis». Segons el parer de Maria Dolors Álvarez, «és necessari fomentar els subproductes i trobar punts d'acord en la indústria de manera que un residu per a una empresa pugui ser utilitzat com a matèria primera per una altra». Josep Maria Tost destaca les millores registrades a Catalunya, on «dels 3,5 milions de residus municipals en recuperem un 38%, de la indústria un 80% es recupera i la construcció és una assignatura pendent perquè només se'n recupera el 40%».

INNOVACIÓ

Productes amb disseny ecològic

La innovació ha entrat en el disseny dels béns i serveis perquè siguin aptes per a l'economia circular. «L'obligació de reduir el nombre d'envasos a Espanya ha fet que hagi sigut més actiu que altres països en l'ecodisseny amb més de 35.000 iniciatives d'empreses que han estalviat prop de 450.000 tones de matèries primeres», va indicar Barrón.

Per Farran, «el primer punt és minimitzar el residu. Un exemple és un producte desenvolupat per una empresa catalana que va guanyar un premi europeu i que consisteix en la idea que els envasos de productes de neteja passaven d'una ampolla d'un litre i mig a una pastilla que es dissol en aigua». Puig subratlla que «en el moment en què es parla de deixar de produir coses inútils és un canvi radical perquè suposa que hi hagi perdedors nets». Álvarez adverteix que els futurs enginyers «han de dissenyar productes i serveis que considerin tot el cicle de vida des del seu inici perquè es puguin reutilitzar i reciclar». Tost va destacar el paper de la fiscalitat sobre els abocaments, que en cinc anys passarà de 19,1 euros per tona a 50. Aquesta recaptació reverteix a premiar les pràctiques positives.