Tu i jo som tres
L'artista és la mama
L’artista és la mama. /
Per fi les mares tenen la seva oportunitat. ¡Ah! Ho estaven desitjant des de feia molts anys. En l'enorme quantitat de concursos musicals per a nens que la tele ens ha anat bolcant implacablement des de temps immemorial, quan una criatura sortia a l'escenari les càmeres sempre buscaven la imatge de la mama a la grada. ¡Ah! Eren escenes molt eloqüents. Parlaven per si soles. La mama s'inquietava, cantava a ple pulmó la música que el seu nen o la seva nena estava entonant, i ens adonàvem que en realitat era ella la que hauria volgut ser a l'escenari. I potser pensant que se li havia covat l'arròs per ser artista, impulsava la seva criatura a viure la glòria que ella hauria desitjat.
Ara Tele 5, amb un instint i una perspicàcia notables, acaba d'estrenar el concurs Levántate. Hauria sigut millor posar-li Levántate mamá. O sigui, per fi les mares han pogut enfilar-se al tablao a cantar amb els seus nens, que és el que estaven desitjant. Presentat per Jesús Vázquez, i amb un jurat compost per Niña Pastori, Ruth Lorenzo i l'hermano mayor Pedro García Aguado, l'espectacle suca pa en l'emoció fins a límits d'alta efervescència lacrimal. És la base perquè enganxi. Exclamava Ruth Lorenzo, ben ensinistrada en l'art d'expandir l'emoció perquè qualli: «¡Mames, mames, aquestes abraçades al final de l'actuació són brutals!» Exacte. Aquesta fusió maternofilial sempre aixeca molt entusiasme. La immensa majoria de les 24 parelles concursants han sigut tàndems conformats per mama-fillet o mama-filleta. De pares amb nena només n'hi ha hagut tres. ¡Ah! Potser consideren que la gran commoció de tendresa s'aconsegueix millor amb les mares. Els organitzadors del càsting també han incrustat en el xou variants visuals; per exemple, nena amb violoncel o nen al piano. Plàsticament és atractiu. Dóna un joc escènic que resulta molt coreogràfic. Però provoca allunyament. Si la nena està pendent d'aguantar i tocar el contrabaix, resulta que no pot córrer a abraçar-se amb la seva mare sobre la marxa. Per fortuna no ha sortit cap criatura agafada a una simbomba. Encara bo. La simbomba és un instrument que en lloc d'emocionar indueix a la conya i a la riallada.
Donat que les mares ja estan a l'escenari, entre el públic només quedaven els avis. ¡Ah! No trigaran a fer-nos també un Levántate abuelita. Ja ho veuran.
