Els moments del futbol i la lucidesa de la gestió

Els equips de futbol són moments, i no fotos fixes. Només la memòria, normalment enganyosa, converteix el dinàmic corrent d'un equip en un record estàtic, generalment més brillant del que va ser en realitat. Els equips es nodreixen de moltes fonts per obtenir un rendiment exponencial en lloc d'aritmètic: la font més important són els jugadors, sense els quals no hi ha multiplicació possible. A continuació, l'entrenador, que a vegades és far i a vegades, senzillament algú que es transparenta per permetre que les aigües flueixin riu avall sense traves. La tàctica, la preparació dels partits, l'anàlisi dels rivals, la convivència, l'estímul intern, la competència externa, la passió en els entrenaments, tot s'aglutina al voltant d'un concepte: la dinàmica de l'equip. Jugadors, entrenador i dinàmica construeixen els moments d'un equip.

Els moments del futbol són com els meandres d'un riu, van i vénen, buscant el curs més convenient i no sempre trobant-lo, bàsicament perquè el rival genera turbulències i destorba les dinàmiques preteses. El Barça es troba ara en un gran moment després d'haver viscut un mal moment. Està en el terreny de les certeses, després d'haver recorregut el dels dubtes i els titubejos. Encara que no sempre són els resultats els que defineixen en quin moment es troba un equip, hi influeixen poderosament. Luis Enrique ha dit una veritat quan esmenta que l'equip és el mateix de la jornada 1, però ha omès una altra part de veritat: sent el mateix equip, és un altre equip diferent, perquè els canvis realitzats han generat una dinàmica totalment diferent.

Solució després de la bronca

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

En aquests sis mesos, l'entrenador ha realitzat innombrables proves buscant el rumb precís. I com ens passa a tots en tants altres àmbits, a vegades es troba la solució a partir d'un conflicte que esclata. Possiblement no podia existir solució sense conflicte ni esclat. Sense gastroenteritis. Passar del Barça dels centrecampistes al Barça dels davanters i entregar-li a Messi el timó de la nau podia fer-se mitjançant transició suau o a través del crit i la bronca. La dinàmica va provocar que fos d'aquesta segona manera. Com a conseqüència, ja ningú remuga, les pilotes van directament als davanters, Messi pren les decisions en nom del col·lectiu i les carreres s'han convertit en nou segell de fàbrica. És més que probable que aquest rumb sigui l'únic possible, un cop vistes les realitats que conviuen al vestidor i la banqueta. Messi està còmode, Neymar i Suárez se senten eficaços i Luis Enrique veu jugar el seu equip al ritme que li batega el pulsòmetre. Tot plegat conspira a favor de la coherència entre els líders interns i, al capdavall, els centrecampistes s'estan reciclant sense protestar, i per això l'equip viu el moment dels cops de puny contundents.

I és precisament en aquest instant en què tot flueix quan cal recordar que qualsevol moment, per brillant que sigui, pot ser passatger si no es gestiona amb lucidesa.