Abocats a ser pobres

Formeu-vos i tindreu un gran futur. Aquesta és la proclama que la generació jove actual, els que tenim entre els 16 i els 35 anys, ens hem hagut de sentir durant molt de temps. Ens ho han dit des de la família, des de l'escola, des de l'administració… Escolliu una bona carrera, acabeu-la, feu un màster o dos i, quan el vostre Currículum sigui envejable, sortiu al carrer a menjar-vos el món. I ho hem fet, hipotecant el nostre futur per pagar uns estudis cada cop més cars. I al sortir al carrer, el mon se'ns ha començat a menjar a nosaltres.

Els joves d'avui som joves mes a mes. Joves privats de futur, la majoria sense feina i els qui la tenen, precària. Joves abocats a ser pobres i a viure al límit del 31 de cada mes. Durant el 2014, el 42,99% dels contractes que es van fer entre els joves menors de 30 anys tenien una durada de menys d'un mes, alguns, fins i tot, per uns dies. Aquest tipus de contractació, que ha augmentat en més d'un 15% des del 2007, ens demostra que lluny de sortir de la crisi, les polítiques neoliberals del PP i la darrera reforma laboral ens aboquen a un mercat laboral crònicament precari. les últimes modificacions només van lligades a la hiperflexibilització del mercat de treball  ‐una flexibilitat pensada per beneficiar les empreses‐, a la bonificació empresarial per les contractacions, a la supressió de drets laborals de la classe treballadora i a precaritzar encara més les condicions laborals dels joves, tot buscant la competitivitat únicament per la via de la devaluació salarial enlloc de per la via de la innovació i el desenvolupament, apropant‐nos més a països del nord d'Àfrica que a països del nord d'Europa.

Avui, més de 9 de cada 10 contractes realitzats a joves a Catalunya són temporals. Aquesta és la forma que tenim els joves de menjar-nos el món? Per això ens cal haver invertit un temps important i uns diners que amb la reforma 3+2 de Wert aniran a més i que a aquest ritme trigarem molts anys en amortitzar, per formar-nos i tenir un currículum excel·lent?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els joves catalans no volem treballar per dies o setmanes. Ni tampoc a un mes vista. Els joves catalans tenim ganes de retornar a la societat tot allò que hem rebut en formació, aquí, a casa nostra. Als nostres hospitals, als nostres centres d'investigació, a les nostres escoles… No volem continuar sent joves mes a mes. No volem, en el futur, ser pobres amb nòmina. Volem allò que ens mereixem, i per lo que, durant tants anys, ens han dit que ens formèssim. Volem estar orgullosos del nostre treball, amb els nostres drets i els nostres deures.

I és que, ja no és sols un desig dels joves. Hauria de ser la principal preocupació d'un país que no té altra opció.