EN CONTRA
La primacia del mèrit
Intentaré exposar per què no estic d'acord en el fet que el que és igual és ust. Vull dir d'entrada que la fotografia del Govern grec mascle alfa també m'ofèn i considero necessària la presència de la dona en els àmbits de decisió. No obstant, els instruments per aconseguir aquesta participació de la dona en política, finances i indústria depenen de mesures que van més enllà d'una simple fórmula salomònica on el gènere, una altra vegada, sigui determinant. Aconseguir una efectiva participació de la dona en àmbits executius requereix assegurar la igualtat d'oportunitats per accedir-hi, en relació amb un home amb les mateixes característiques, capacitació i interès.
En primer lloc, sóc dona, no vull ser jutjada com un home sinó com el que sóc. Si és cert que les dones posseïm dots per treballar, organitzar equips i empatitzar, no vull perdre aquests atributs.
En segon lloc, crec en la meritocràcia. Aquell que estigui més ben preparat ha d'accedir a un lloc de responsabilitat. La quota paritària assegura la presència de la dona en política pel seu gènere, no per la seva capacitació. Oblidar aquella meritocràcia és el que ha permès que la seva presència no s'hagi traduït en influència, ni tan sols en protagonisme. I en massa ocasions en anecdotaris de la ridiculesa, més airejats que les ficades de pota d'alguns expolítics homes.
En tercer lloc, crec en la política de les persones. Feta des de i per a les persones. Ser dona no és sinònim de voler transformar les desigualtats de gènere. Hi ha homes que han lluitat pel reconeixement dels drets de la dona de forma encomiable i dones que han fet un flac favor a les dones, com Victoria Kent defensant que les dones no poguessin votar a Espanya el 1931.
En quart lloc, el que anomenen la conciliació laboral és la clau, però deixin-me que canviï el nom per coresponsabilitat. Aquesta és la diferència que impedeix a moltes dones aspirar, o assumir, llocs de més responsabilitat. La gairebé obligada renúncia a la vida familiar i la reprovació social de la mare que no dedica temps als seus fills.
La llei que sustenta la paritat obligatòria serà derogada en uns anys. I aquell serà el moment en què les persones que pensen com jo puguin estar satisfetes que la dona hagi arribat a quotes de protagonisme amb independència del seu sexe, i jutjada amb el mateix respecte amb què es valora els homes.
