Grècia: ¡És la democràcia, estúpids!
Que Syriza guanyi les eleccions a Grècia difícilment ens pot sorprendre. Allò que hagués estat realment estrany,després d’anys d’un colossal ajustament fiscal i d’un creixement econòmic anèmic que han tingut com a conseqüència l’increment de la pobresa, la misèria i les desigualtats, hagués estat que els grecs assumissin continuar per la mateixa drecera.
És cert que que no es pot discutir els greus problemes de l’economia i la societat gregues, amb grans dosis de corrupció i clientelisme , falta de competitivitat i productivitat dels aparells productius, impossibilitat d’acudir als mercats per a finançar el seu endeutament que són previs a l’actual desastre i que demanava reformes i un ajustament dels comptes públics…però la concreció d’aquesta política ,amb el disseny que finalment imposaren la Comissió Europea, el Banc Central Europeu el Fons Monetari Internacional, ha estat per a la immensa majoria dels grecs un extraordinari desastre.
Des de les rebaixes als pensionistes ( el 2011, la rebaixa fou d’un 20% per als pensions de més de 1200 euros i d’un 18% per a les superaven els 850 euros i el 2014 s’aprovaren noves rebaixes per a les pensions de més 1.300) fins el desballestament del sistema públic de salut, amb tres milions de persones sense cobertura sanitària ,una reducció de la despesa del 25%, tancament de la xarxa publica d’atenció primària i desabastiment de medicaments passant per l’enorme taxa d’atur del 25%, que abans de la crisi era del 7 %, l’increment de la pressió fiscal i una taxa de pobresa superior al 35%…Un panorama desolador que els partits que aplicaren les polítiques reclamades per la denominada Troika acaben pagant.
Responsabilitzar als ciutadans grecs d’aquest desastre té un punt d’immoral. Sobretot quan els errors de la Comissió Europea, el Banc Central i el FMI en el programa a aplicar a Grècia han estat considerables; el deute grec ha crescut, però l’economia grega no creix i l’atur continua sent insuportable. Les condicions que s’han imposat als governants grecs per a rebre el finançament dels organismes internacionals no han ajudat als grecs a millorar la seva vida sinó tot el contrari.
Però, a més, hem d’afegir a tot plegat,la humiliació que imposa una intervenció liderada per la burocràcia dels organismes internacionals,sense cap mena de sensibilitat per als més febles i carregada de dogmatisme ideològic i prejudicis culturals. És normal doncs que una resposta política que posa l’accent en el respecte als grecs, la defensa de la sobirania nacional i la necessitat del sentit de justícia i equitat en les polítiques de recuperació econòmica sigui cavall guanyador.
I és que en darrera instància allò que han menyspreat els responsables de la Comissió, el Banc i el Fons és la democràcia. Un programa d’ajustament percebut com imposat i injust, que només ofereix penúries i sacrificis, sense un horitzó esperançador per a la majoria difícilment pot obtenir la confiança en unes eleccions.
El malestar el recull Syriza, però no només Syriza; des del centresesquerra, amb vocació reformista i europeista i fent síntesi entre el liberalisme i la socialdemocràcia hi tenim To Potami; i com a màxima expressió de la por i el ressentiment acumulat durant aquests anys l’horrible expressió d‘Alba Daurada.
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, l’esmena a la totalitat a la política practicada fins ara guanyarà.
Hauríem de recordar als buròcrates de Brussel·les, Frankfurt i Washington que ” és la democràcia ,estúpids!”.
