Apostem per la mediació

Avui se celebra el Dia Europeu de la Mediació, 17 anys després que el Consell d'Europa aprovés el seu primer text dedicat a aquesta matèria. S'hi reconeixia el clar augment dels conflictes familiars que acabaven davant la justícia, amb el seu elevat cost social i econòmic, així com la necessitat de protegir els interessos i el benestar dels menors. Recomanava als governs prendre les mesures necessàries per promoure la mediació familiar. Recentment, algunes institucions en diverses comunitats autònomes aprofiten la jornada per difondre els beneficis d'aquesta via, eina fonamental per a la resolució de conflictes com a alternativa als tribunals. I no tan sols en terreny familiar, sinó comunitari, escolar, sanitari, penal, etcètera. Seguim lluny d'una situació ideal, de saber aprofitar els seus múltiples avantatges.

Mesos enrere, un estudi encarregat pel mateix Parlament Europeu per comprovar la implementació de la mediació en els 28 estats membres revelava, com a principal conclusió, que encara queda un llarg camí per recórrer. Es parla fins i tot de la «paradoxa de la mediació a la UE». Malgrat els seus beneficis provats en aspectes civils i comercials, el nombre d'actuacions realitzades suposa menys de l'1% en el total de conflictes. Excepte Itàlia, que reporta més de 200.000 mediacions anuals, seguida d'Alemanya, Holanda i el Regne Unit, la majoria de països segueixen sense superar les 500. Espanya fluctua entre 500 i 2.000 anuals. ¿El secret d'Itàlia? Abans d'interposar la demanda, en alguns casos, és obligatori assistir a una sessió de mediació gratuïta.

L'esmentat estudi suggereix que, per acostar-se a l'encara llunyana situació ideal, els estats marquin un nombre de mediacions com a objectiu i s'implementi un model de mediació obligatòria «mitigada» per a alguns casos en què es permeti a les parts en conflicte l'opció de renunciar-hi després de provar aquesta alternativa. Per descomptat, resulta imprescindible que els mateixos ciutadans coneguin els seus drets i siguin informats sobre la mediació. Queda clar que la mediació estalvia temps, diners, tensions, fomenta el grau de satisfacció i, també, de protagonisme dels mateixos interessats en la recerca de solucions efectives als seus problemes.

Fins avui, seguim ancorats en la creença que la resolució de conflictes passa per trobar un culpable i oferir reparació al que sembla més innocent. L'un guanya i l'altre perd, sense més matisos. I, pitjor encara, esperem que ens donin la solució, deleguem en un jutge encara que no conegui la nostra realitat i es limiti a aplicar les lleis, siguin justes o no, sense pensar si donaran resposta a les necessitats. Estem acostumats a un model punitiu de resolució de conflictes amb poc èmfasi en la reparació de relacions o la participació de les persones afectades a l'hora d'aconseguir acords positius per a tots. Els magistrats dicten sentència i, massa sovint, una de les parts no hi està conforme, presenta recurs i es corre el risc d'eternitzar la disputa. Els mateixos jutges reconeixen que seria preferible i recomanable resoldre alguns tipus de conflicte amb fórmules alternatives. A més, els acords assolits amb la mediació mostren un grau més elevat de compliment que les sentències judicials.

La figura del mediador és útil quan les persones involucrades han de continuar la seva relació al compartir, imaginem, responsabilitats parentals, per ser familiars, companys de feina o escola, o veïns. La mediació busca la satisfacció de les parts, les converteix en coresponsables en la consecució d'una solució dialogada. I, encara que no arribin a acords, redueix la tensió.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya va ser pioner en aquest sector. El 1996 va crear la secció d'alternatives de resolució de conflictes i actualment aposta per implementar la figura del coordinador de parentalitat en les separacions d'alta conflictivitat quan la mediació no és suficient. Aquesta setmana mantindrà oberts punts d'informació a les seves seus. Amb l'auge dels programes de formació i l'ardu treball realitzat, potser comptarem aviat -quedi amb ironia- amb més professionals ben formats en mediació que casos o usuaris. Als Estats Units, on va néixer la mediació ja fa 50 anys, s'ofereix de manera gratuïta als jutjats i, en alguns estats, hi ha l'obligació d'assistir a unes quantes sessions o a un curs de gestió de conflictes abans d'acudir a judici. És hora de superar aquesta situació de punt mort i apostar per estratègies de gestió de conflictes que tornin la responsabilitat al ciutadà, sense esperar que sigui la gran panacea per resoldre problemes de la justícia.

Psicòloga clínica i mediadora familiar.