Les intuïcions del BCE

S'obre una setmana que pot ser decisiva per al futur de la Unió Europea. Dijous, el Banc Central Europeu podria finalment instaurar un programa de compra de deute públic i diumenge vota Grècia. En aquestes eleccions, molts ciutadans semblen inclinar-se per donar la confiança a Syriza, un partit que no només rebutja obertament com s'ha gestionat la crisi a Europa sinó que, curiosament, inclou en el seu programa reclamar al BCE mesures semblants a les que s'espera que anunciï dijous.

Sobre el programa del BCE, encara no se sap com serà exactament perquè hi ha múltiples dissenys i paràmetres possibles, però sembla que es regirà per dos principis bàsics que, al seu torn, miren de donar resposta a dues restriccions fonamentals. En primer lloc, que cada Estat assumeixi el risc d'aquestes operacions de compra de deute públic (peatge imprescindible perquè el soci fonamental, Alemanya, pugui explicar la jugada internament). A canvi, el programa ha de tenir una grandària i potència suficients (aquest tipus d'estímuls només són eficaços si es plantegen a gran escala). Cinc anys després que els EUA activessin una cosa similar, per fi sembla que la UE es decideix. Des de cert punt de vista, un retard injustificat i absurd que ha perjudicat molts ciutadans. Però, mirant el got mig ple, fa 10 anys era pràcticament impossible imaginar que la integració econòmica europea arribaria a aquests nivells.

Els objectius immediats del pla de Frankfurt són frenar la caiguda d'inflació a la zona euro, animar les entitats financeres a concedir crèdit nou al sector privat i facilitar que el sector públic estimuli l'economia. Naturalment aquestes mesures es prenen perquè el BCE, a diferència de Mariano Rajoy, percep que la recuperació econòmica és feble, les perspectives, pessimistes, i els riscos, múltiples.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ara bé, Mario Draghi ja ha deixat clar que, en la seva opinió, les mesures de política monetària, convencionals o no, que adopti el BCE només poden crear les condicions per a la recuperació però no són suficients per si mateixes. És imprescindible que els països resolguin els seus problemes econòmics interns i prenguin decisions. De fet, en la mesura que el BCE assumeix noves mesures per estimular l'economia, deixa més al descobert les accions o omissions dels Governs en matèria de política econòmica nacional. Amb aquests moviments Draghi, i els suports que té a la UE, no pretenen només reparar el funcionament del mecanisme de transmissió de la política monetària. Probablement pretenen una cosa més directa: eliminar les excuses i pretextos en què alguns Governs o partits s'escuden per no afrontar les decisions polítiques difícils que el moment requereix.

Amb tota seguretat, el BCE analitza molt atentament els models de previsió de la inflació però es fa difícil pensar que, arribat el moment de les decisions, ignori el que passa a les places d'Atenes, Madrid, Barcelona o Roma. De fet, i encara que la política i els bancs centrals haurien de ser com l'aigua i l'oli segons el manual, és probable que a Brussel·les, Frankfurt i Berlín comparteixin intuïcions sobre com tractar nous líders polítics que es presenten davant els ciutadans amb programes econòmics heterodoxos però amb opcions reals de governar.