TU I JO SOM TRES
El meu telèfon raja sang
Un dels pobres congolesos a les mines de coltan, a l’espai ’En tierra hostil’, d’Antena 3 TV. /
Després de veure el docureportatge de Jalis de la Serna que acaba d'emetre Antena 3 TV (En tierra hostil), miro el meu telèfon de manera diferent de com el mirava: ara l'observo amb recel, temo que en qualsevol moment comenci a rajar sang. La sang dels milers de pobres congolesos que ens ha ensenyat Jalis en el seu documental. Per dos dòlars al dia i 14 hores de treball per jornada, es fiquen dins de les mines -angostos forats cavats a mà a les muntanyes- i n'extreuen el coltan que es disputen les multinacionals fabricants de telèfons i productes informàtics. Robatori, pillatge, violacions, assassinats, explotació infantil, contraban, caos, mercat negre, suborns..., tot es fon al Congo, una terra que sembla ser més de les multinacionals -i dels grups rebels criminals- que no pas dels seus habitants. El treball de Jalis s'emmarca en aquesta tècnica del reportatge efectista, però efectiu, narrat en primera persona, amb notable protagonisme del reporter, accentuant la seva intrepidesa, i amb tocs de suspens. És una forma de fondre informació, denúncia i emoció.
S'acosta als treballs de Jon Sistiaga a Canal +; per exemple, quan el juny de 2011 -aquí els ho vaig explicar- va viatjar a les terrorífiques mines de sofre del cràter del volcà Kawah Ijen, a Java. El que ha ensenyat Jalis també és esgarrifós. Encara més quan tots nosaltres tenim a la butxaca, en forma de preciós smartphone, el sagnant fruit d'aquest criminal espoli. Després del programa van emetre una interessantíssima anàlisi sobre aquesta barbàrie. Hi va participar Ramón Lobo, el primer periodista que va escriure i va alertar a Espanya (El País, 2001) sobre l'escàndol i el saqueig del coltan. Deia: «A l'est del Congo no hi ha autoritat. No existeix el Govern. L'Exèrcit participa en el saqueig. Es busca un clima de guerra per justificar l'espoli». ¡Ahh! Recordin aquest programa quan acariciïn el seu deliciós i aparentment inofensiu portàtil.
CAMPANARIO, A TELE 5.- Era qüestió de temps. I probablement també de talonari. Per primera vegada María José Campanario ha acceptat submergir-se a T-5, cadena que tants disgustos li ha donat i de la qual tant abominava. Ha començat apareixent en un programa amb tocs caritatius i suaus (Hay una cosa...), però no és descartable que aviat la vegem capbussada en xous de canibalisme i palangana. ¡Ahhh! És indiscutible: hi ha fam.
