Gala fallida i un que ressuscita

Una pèssima il·luminació -semblava que en lloc de focus hi havien posat les espelmes d'un viacrucis- absència de fluïdesa, falta de ritme i entusiasme escàs. Així va transcórrer la decebedora gala marató per ajudar els nens més desafavorits (Gala por la infancia, TVE-1). O sigui, intenció excel·lent, però construcció pèssima i pitjor posada en escena. Així els ha anat: 6,7% d'audiència, i una recaptació de tot just 700.000 euros.

Home, ja sabem que la reina de les maratons és TV-3, que sempre recapta 8 milions d'euros com a mínim, però de la gran TV pública estatal se'n podia esperar més sintonia. Aquí el més rellevant ha estat la resurrecció de Jaime Cantizano com a presentador. ¡Ahh! Des que Antena 3 TV va tancar DEC (Dónde estás corazón) el 2011, i va abandonar definitivament aquell estil contenidor, tan típic de Tele 5, Cantizano ha estat practicamente missing. Ha fet alguna coseta puntual, un ¡Mira quién baila! i poca cosa més.

Notícies relacionades

¿Ha tornat Vinícius?

¿Pot seguir Sánchez?

És un tema meditable aquest retir de la criatura. L'última aparició que recorda el meu canari flauta, l'última imatge que té el Papitu de Cantizano és entrevistant el bailaor Antonio Canales i sucant pa en aquell infame esbargiment de les fel·lacions amb el seu nòvio en una platja de Sitges. Han passat tres anys d'aquella porqueria. Veure que ara ressuscita i presenta una gala per la infància és un contrast tremendo. Siguem justos: és un evident salt qualitatiu. Potser és una forma d'intentar redimir-se. Una operació rentat, per esborrar els fètids temps de DEC. Cal advertir que la memòria no esborra de cop els records. Però el temps els mitiga. Seria mesquí negar-li a Cantizano el dret a ressuscitar a la tele, amb un altre registre.

TVE I ELS DINERS DE TOTS.- La Intervenció General de l'Estat comença a fer públic el que ens costen els programes que TVE compra i emet. ¡Ah! Fins ara això es portava amb molt d'obscurantisme. Són sorprenents algunes de les xifres. No molesta que TVE hagi pagat 726.000 euros per cada capítol d'Isabel. És una sèrie històrica molt ben feta. Dóna sentit a un canal públic. El que és intolerable és que una bírria, i un fracàs, com Uno de los nuestros -un producte típic de les privades- ens hagi costat 3,5 milions, o sigui, 315.000 euros per capítol. O els 47.000 euros diaris que hem pagat per Entre todos, el vergonyós festival de l'almoina de Toñi Moreno. Això sí que encabrita.