És clar que podem
Ens diuen nova política, ens diuen partisans, ens diuen ingenus... però el que realment és Podem, el que realment som, és ciutadania activa, compromesa, gent que ha decidit implicar-se en la gestió de la seva ciutat i que, cansada de delegar en uns representants que venen Barcelona al millor postor, s'ha organitzat per recuperar l'entorn on volem viure, reconstruir Barcelona des dels valors i no des del totxo, des dels barris i no des dels despatxos, des de l'horitzontalitat i no des de la jerarquia, sumant forces i esforços amb les persones i els agents socials que treballen per la justícia social.
En poca cosa menys d'un mes complirem el nostre primer any i estem demostrant que el canvi vindrà de la nostra mà. Ha plogut molt des d'aleshores, i el que va començar sent un crit avui es postula com una de les forces capaces d'impulsar un canvi en el sistema polític del nostre país. Ningú és aliè a aquesta nova força, però la gran majoria desconeix la columna vertebral de Podem: els cercles. A les ciutats i als pobles del nostre país, i també a fora, més de 270.000 persones han construït les bases d'aquest nou projecte. Trobant-nos a les xarxes socials, coneixent-nos en les assemblees i col·laborant en els grups de treball, hem anat consolidat els fonaments de Podem i, per què no dir-ho, fent posar nerviosa la casta. Però, ¿d'on ve aquesta gent?
Projectes elitistes
Venim de tot arreu i venim d'enlloc, perquè el que és realment important no és d'on venim, sinó cap on volem anar, quins valors ens mouen, en quin model de ciutat volem viure. Insisteixo, no és la Barcelona en la qual prosperen els projectes elitistes i impopulars de privatització, com la Marina del Port Vell, o la innecessària remodelació del centre de la ciutat: passeig de Gràcia, la Diagonal, Balmes... No és una Barcelona amb un consistori que està més preocupat per vendre la seva imatge smart que d'atendre els milers de famílies que els bancs estan deixant al carrer. No és una Barcelona en la qual centenars d'infants pateixen malnutrició, no és una Barcelona en la qual s'està privatitzant la sanitat per omplir les butxaques d'uns quants mentre augmenten les llistes d'espera i falten medicaments…
Una Barcelona que més que ciutat és empresa, un negoci que es congratula per tancar l'any amb superàvit mentre que es demostra inepte a l'hora de respondre a les reivindicacions de la ciutadania, com per exemple el sistema tarifari del transport públic o el canvi de model productiu. Per tot plegat i molt més, Barcelona ha estat un dels llocs on la ciutadania ha dit amb més vehemència que ja n'hi ha prou, on ha estat més evident el crit de ràbia, d'indignació, d'impotència, que s'ha transformat en onades de participació, de mobilització. En definitiva, d'il·lusió. Prenent la forma de Podem o d'altres iniciatives, els habitants de Barcelona han decidit passar de la protesta a l'acció.
I aquesta acció vindrà articulada des dels cercles i el Consell Ciutadà Municipal, òrgan que estem consolidant. Entenent que Barcelona és una ciutat amb vocació de capital i que, com a tal, li correspon la capacitat de lideratge i la responsabilitat d'impulsar el canvi polític, persones de diferent procedència, edat, formació i experiència hem confluït en un mateix equip per convertir Podem Barcelona en l'eina de canvi imprescindible. L'equip que concorre sota l'etiqueta És Clar Que Podem / Claro Que Podemos BCN aposta per recuperar Barcelona de les mans dels poders fàctics que modelen la ciutat al seu gust, amb la complicitat de l'alcalde i els seus col·laboradors. Aquesta recuperació passa, indiscutiblement, per guanyar. Guanyar les eleccions, guanyar el carrer, guanyar els espais que ens estan privatitzant, guanyar drets indiscutibles que ens estan prenent, guanyar teixit associatiu, guanyar diàleg, propostes, debat, il·lusió…
Justícia i desigualtat
Guanyar Barcelona és un repte, ho sabem. Ningú ha dit que sigui fàcil, però és necessari i, sobretot, possible. Aconseguir-ho representarà un primer pas per a la recuperació de les institucions, l'anteposició del component humà davant de la mercantilització, de la justícia social davant de la desigualtat i de la dignitat davant de la submissió. Ja no som febles, ja no acotem el cap, ja no ens resignem. Estem units i unides i som forts, perquè hem dit que ja n'hi ha prou i estem carregats de raons i de coratge. Podem proposa un canvi ambiciós que transcorre per un camí rocós. No obstant, després d'aquests mesos, hem après que la indignació es pot transformar en il·lusió i que aquesta, al seu torn, pot construir un projecte obert i de suma d'esforços que està destinat a alterar les lògiques del poder de la casta, que, després de provocar aquesta crisi, encara es vol beneficiar de les seves ruïnes.
