La màgia de les paraules

Es fa difícil escriure d'una persona amiga des de la primera joventut, amb qui esperaves compartir tot el temps generacional que us corresponia, que vas saludar un dia fa poc prop de casa perquè a més éreu veïns. Vesties elegant, estaves guapo i feliç, acompanyat de la teva dona, la benvolguda Glòria. «Hauríem de quedar», ens vàrem dir. I ja no ho has pogut fer. Una malaltia imprevista t'impedirà quedar amb els amics i seguir comentant les coses de la vida de les quals tu, com ningú, eres un magnífic analista a través del teu talent increïble per utilitzar màgicament les paraules i clarificar els conceptes importants de la vida.

Ens vàrem conèixer a la universitat, quan volíem canviar el món. Llibres, paraules, il·lusions, iniciatives de tot tipus... Vas escoltar les nostres paraules i vas redactar el primer editorial de L'Avenç. Junts, vàrem viure moltes hores apassionants en aquell projecte il·lustrat i progressista que va ser la revista El Món. I a poc a poc, vàrem compartir també una mirada un pèl més desil·lusionada sobre la política, amb el convenciment, però, que la força de la paraula seguia sent imprescindible per millorar el món.

Vas convertir-te en un referent literari, editorial, radiofònic i televisiu. Seguies sent un mag de les paraules escrites i dites. Vas agafar el costum de fer-me participar en el programa pilot dels programes que estrenaves. Vas agafar un to reflexiu i assossegat a contracorrent, però balsàmic per a tots els teus seguidors. Amb el temps, vas anar construint una literatura sobre la vida i els sentiments: els amors, els desamors, l'amistat, la feina, la família, la política... les coses de veritat.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Possiblement amb cap altre home he parlat tantes vegades de les coses dels amors i els desamors. El teu era un viure vitalista i reflexiu, cada cop més seré i més alegre.

Ens has deixat bona literatura, bona ràdio i un millor record. Allà on siguis, continua triant les paraules més indicades, fent una crònica intel·ligent del que et trobis. Amic, et trobarem a faltar, però seguirem escoltant la teva veu i tractant d'enriquir-nos, tot pensant com ho hauries dit o escrit tu, mag de les paraules.