tu i jo som tres
Perruca rococó sobre infanta
Dani Mateo informa sobre la infanta Cristina a ’El intermedio’, de La Sexta. /
Disfressat de palatí cortesà, amb perruca empolsada estil rococó, Dani Mateo ens va oferir a El intermedio (La Sexta) les últimes notícies sobre la situació de la infanta Cristina. Davant el dictamen de la fiscalia anticorrupció, que ha sol·licitat arxivar la imputació de la germana del Rei per considerar-la només «responsable civil a títol lucratiu per la quantitat de 587.413 euros», l'iconoclasta Wyoming va quedar molt sorprès. Deia: «Això és molt pitjor del que pensava. No acusen la infanta de ser corrupta, ¡l'estan acusant de ser com Ana Mato!». ¡Ahh! Tornem, en efecte, a l'apassionant assumpte del lladre i la gallina, aquest fabulós argument que serveix d'alfombra o manteta per tapar les trapelleries: l'esposa estava famèlica, tenia gana la pobreta, i l'única cosa que va fer va ser menjar-se la gallina que havia robat el lladre del seu marit. Home, és un sil·logisme colossal. Una perfecta argúcia. És com la perruca de Dani: te la col·loquen i et cobreix. Va ser amb l'arribada del primer Borbó, Felip V, quan es van importar els usos palatins de la cort francesa, en particular les pintoresques perruques. ¡Ah! Van fer furor en aquella cort del Madrid de la primera meitat del segle XVIII. Agradaven molt les d'estil rococó, empolvorades amb midó d'arròs. Avui, 314 anys després, les enfarinades perruques segueixen cobrint bonics caps il·lustres.
SOBRE EL JUTGE RUZ.- Lluminosa i encesa sessió la d'ahir a Al rojo vivo (La Sexta). Antonio García Ferreras va preguntar als seus contertulis què passaria amb Pablo Ruz, el jutge virtuós que sembla que quedarà, d'aquí molt poc i per ordre de l'autoritat, completament apartat i a l'espera de destí. Deia el periodista Ernesto Ekaizer: «La decisió que plana sobre ell condiciona la independència judicial. L'han curtcircuitat». I el polític Gaspar Llamazares hi afegia: «La seva pròrroga és simulada. I se'l carreguen en diferit». ¡Ahh! Tornem també aquí a una altra cèlebre perruca, variant retòrica, aquella de la senyora Cospedal quan va llançar el seu argument rococó sobre Bárcenas quan era encara treballador del partit: «Indemnització en diferit en forma de simulació». En efecte, una altra perruca.
«A dia d'avui, a Espanya, què és menys creïble ¿la separació de poders o la d'Amador i Rosa Benito?» es preguntava finalment Wyoming ple d'incertesa. Resposta òbvia. Vostès mateixos.
