tu i jo som tres
Un 'Ser o no ser' per a Revilla
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
El millor moment del nou programa de MiguelÁngel Revilla (Este país merece la pena, T-5), aquell viatge per les Espanyes, en taxi i en olor de multituds, va ser quan va aparèixer a Barcelona i va visitar Pasqual Maragall a la seva fundació contra l'Alzheimer. ¡Ahh! Revilla parlava pels colzes. Estava exultant. Un torrent de vivències, records i anècdotes. Maragall el mirava amb aquell punt, entre sorneguer i murri, que no ha perdut. I de cop i volta, Pasqual li va dir: «Ara et recitaré Shakespeare», i va començar, en anglès correctíssim, amb el hamletià monòleg: «Whether 'tis Nobler in the mind to suffer / The Slings and Arrows of outrageous Fortune / Or to take Arms against a Sea of troubles / And by opposing, end them?» o sigui, «¿Què és més noble per a l'ànima / patir els cops i les fletxes de la injusta fortuna / o prendre les armes contra un mar d'adversitats / i oposant-se a ella, trobar el final?». ¡Ahh! Que Maragall elegís l'arrencada del To be or not to be, i l'hagi deixat anar de cop a Revilla, no només demostra que manté una deliciosa memòria selectiva («És capaç de cantar totes les cançons de Brassens, en francès, de dalt a baix», deia Diana Garrigosa), sinó que conserva la seva ironia en perfecte estat de revista.
¡Ahh! No sé si Revilla haurà pres nota d'aquest Ser o no ser, que li ha deixat anar Maragall d'improvís. El desesperat monòleg de Hamlet encaixa, i retrata, l'actual peripècia de Revilla com a estrella televisiva. Aquest programa que va gravar fa temps i que finalment ha pogut estrenar -feia mesos que es queixava a Tele 5- l'hi han col·locat... ¡els diumenges a les dues del migdia! ¡Ahh! Hi va haver un temps, no fa gaire, en què Revilla era gran star al circ. El col·locaven sempre en el prime time televisiu. Ara amb prou feines ha aconseguit un foradet en els dominicals i sords migdies. El discurs de Revilla no ha canviat. Continua sent el mateix. Valent. Aïrat. Acusador de corruptes. Flagell de facinerosos de coll blanc i poltrona. Ergo, cal preguntar-se, ¿què ha passat?
És veritat que l'imparable Pablo Iglesias l'ha desbancat una mica. Però a Podem, els imperis televisius ja els apliquen també tremendos correctius. O sigui, que el que està succeint és el que va dir fa mesos Ernesto Ekáizer, crec que a Al rojo vivo: «Prepareu-vos: ¡estan dissenyant la simfonia del nou món!». Una simfonia comunicativa on no hi cap la dissidència. Només l'agit-prop.
