Perviu el 'Zapatero style'

Corria el mes de desembre del 2009 quan Zapatero va pronunciar aquella còsmica frase: «La Terra no pertany a ningú, llevat del vent». Ha plogut molt des d'aleshores i el vent ha exercit ferotgement arrossegant-ho tot. Començant per José Luis i finalitzant per Rubalcaba.

Corren nous temps al PSOE, nou secretari general, nou nucli dur. Alguns analistes opinen que només hi queda la P de partit, que de socialista, obrer i espanyol en queden simplement les sigles. I possiblement sigui així des de fa uns quants anys, abans que Pedro Sánchez fos ratificat el 26 de juliol passat. Centrant-nos en ell, en aquests 127 dies hem estat testimonis de la vigència de l'editorial que a la revista Temas -el seu consell el presideix Alfonso Guerra-, va firmar José Félix Tezanos, Qüestió de rumb. Una nova etapa al PSOE.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Van començar a saltar alarmes amb afirmacions sobre la seva persona amb allò de: «Sóc un militant de base. Fa un any i mig no estava en política. He sigut treballador autònom, he patit la desocupació juvenil». Va continuar amb la frase «En la bandera de la llibertat vaig brodar l'amor més gran de la meva vida», que deia Lorca a Mariana Pineda. «Això és PSOE: amor a la llibertat i la igualtat» o «el PSOE és un partit ple de ciutadans compromesos amb uns ideals pels quals hi ha hagut gent que ha estat empresonada, i fins i tot en èpoques recents ha mort gent per aquests ideals», evocant el record de les frases literàries i l'avi de Zapatero. Va prosseguir amb els funerals d'Estat per a les dones assassinades a mans d'homes, la supressió del Ministeri de Defensa i l'afirmació que la consulta del 9-N a Catalunya «només pot arribar després d'una reforma de la Constitució».

Menys mal que en aquest últim punt, el Partit Popular de Mariano Rajoy no té dubtes. El vent es va emportar la cúpula de l'antic PSOE, però no els discursos del Zapatero style.