Tu i jo som tres
Tele 5 parodia Paolo Vasile
El clon de Paolo Vasile, amb el personatge de Coque, en la sèrie ’La que se avecina’, de Tele 5. /
Mai he seguit amb entusiasme La que se avecina (T-5). La segueixo per obligació del meu ofici. No per gust. Celebro, això sí, que l'honrós gènere teatral de l'astracanada també tingui -amb notable èxit- el seu subgènere televisiu. Però deploro l'extenuació que la seva trama argumental produeix. Les picabaralles d'aquesta escala de veïns, estirades industrialment com un xiclet, em resulten iteratives. Em cansen. Ha passat, no obstant, aquesta setmana, en l'emissió del capítol 100, un succés ressaltable. En la trama argumental han inclòs un esquetx en què surt una mena de clon de Paolo Vasile. O sigui, han imitat el conseller delegat de la mateixa cadena que els empara. ¡Ahh! És un sa atreviment. Insòlit en la història del telehipòdrom estatal. Parodiar Vasile a Tele 5 és com entrar al cel i parodiar Déu. O sigui, un valerós exercici.
La imitació no ha tingut, no obstant, la finezza que l'ocasió mereixia. L'actor encarregat de la gesta pretenia parlar amb accent italià, però li ha sortit una extravagant samfaina lingüística. Sonava entre trasteverí, armeni i parisenc. O sigui, meitat Charles Aznavour i meitat Torrebruno. L'accent romà de Vasile -amb qui he tingut el plaer de mantenir disfrutables converses- posseeix una sonoritat molt característica. Li imprimeix, a més, una conyeta, una ironia, un mordent, realment singulars. L'escena de la clonació que han construït en la comèdia sí que ha tingut, en canvi, un argument interessant.
Els personatges de La que se avecina de sobte es rebel·len. No volen seguir sent carn de guió. No volen seguir manipulats. Volen sortir de la ficció i viure la seva vida. I es presenten davant Vasile perquè els doni la llibertat que anhelen. ¡Ah! És una variant, rudimentària, que recorda vagament el gran Luigi Pirandello i els seus Sis personatges en cerca d'autor. I que em perdoni Pirandello que potser s'està removent, molest, allà a la seva tomba d'Agrigent, davant el mar de Sicília. Davant aquell motí Vasile somriu i els diu, amb un afecte molt particular, com qui els perdona la vida: «Almenys aquí, al món que us hem creat, esteu protegits». Però veient que no aconsegueix calmar-los, estén la mà, els mostra el món real que es veu a través de la finestra, i conclou: «¿Creieu que al món real no es manipula? ¡Es manipula exactament igual! Però aquí ho teniu» I remata amb ironia: «¡Disfruteu-lo!». ¡Ahh! Aquest sí que és Vasile.
